Explorant perspectives econòmiques per 2024 amb Oriol Amat

Quin és l’horitzó econòmic per aquest 2024?
El 2024 hem de tenir en compte que hi ha riscos importants, el més rellevant és el geopolític, que en funció de com evolucioni, tot es pot complicar o tot pot anar més fàcil. Un altre risc molt important és tot allò que té a veure amb l’emergència mediambiental.

Però, deixant de banda aquests riscos, la previsió és que el 2024 sigui un bon any, on l’activitat econòmica creixi al voltant del 1′ 5, 1’ 8 o 2% de PIB, que és la suma del que fem les persones que estem en un país. Per tant, amb un creixement del PIB entre l’1’5 i el 2% vol dir que està molt bé. És un tipus de creixement que permetrà reduir l’atur una mica i que pot permetre generar més riquesa. Per tant, la previsió és que 2024, si no es torcen els grans riscos esmentats, pot ser un any bo.
 
Quins són els principals factors que determinaran el creixement econòmic mundial?
En aquests moments hem de tenir en compte el risc d’inflació, que de moment s’està controlant bé. La inflació està baixant a poc a poc i això està ajudant a que també comencin a baixar els tipus d’interès, per tant, estem aconseguint lentament una fita que poques vegades s’ha aconseguit, que és el que se’n diu «un aterratge suau».

Un aterratge suau és quan l’economia ha fet com una bombolla, sobretot perquè hi havia molta massa monetària, molts diners a l’economia i un increment molt gran d’inflació. Quan l’economia està així, el que intenten les autoritats monetàries és rebaixar les tensions inflacionistes i per fer-ho pugen els tipus d’interès. Quan fan això, normalment l’economia cau abruptament. En aquest cas, ja des de 2022 i sobretot de del 2023, s’està aconseguint que l’economia estigui frenant a poc a poc, amb un aterratge suau, per tant, l’activitat no cau de manera abrupta.

Aleshores, els grans riscos que hem de controlar aquest 2024 són, primer, el risc geopolític, després els temes d’emergència climàtica i, després tenim el tema de com va la inflació, els tipus d’interès, etc. Però hi ha un risc que alhora pot ser una gran oportunitat i que es tracta de la intel·ligència artificial i la revolució 4.0, el que seria la quarta revolució industrial. 
 
Quines son les principals amenaces per a l’economia espanyola i catalana?
A part dels riscos geopolítics i de l’emergència climàtica, una amenaça important és tot el que fa referència al creixement del populisme, que no passa solament a Espanya, també ho estem veient a Argentina i a d’altres països Europeus i potser ho acabem veient a Estats Units si Donald Trump guanya les eleccions. Aleshores, una amenaça seria el qüestionament de què és la democràcia, el qüestionament de tenir una economia que treballa pel benestar de la població. En lloc d’aquest tipus de tendència, d’anar enfortint el benestar de la població, ens trobem anant cap a una polarització, cap a un enfrontament entre persones, entre grups, entre regions, etc.
 
I les algunes de les oportunitats?
El 2024 tenim oportunitats molt bones. Tenim, per una banda, els fons Next Generation que són molts recursos, malgrat que de moment s’estan executant poc i lentament. Però encara han d’arribar molts més recursos dels fons Next Generation que poden ajudar a digitalitzar l’economia i la societat del nostre país, que han d’impulsar i recolzar la transició per a l’economia verda. Per tant, aquests fons suposen una gran oportunitat col·lectiva i cal aprofitar-los més del que s’han aprofitat fins ara.

En segon lloc, tenim la possibilitat d’aprofitar les oportunitats que comporta la quarta revolució industrial. És a dir, treure’n profit de la intel·ligència artificial, de robotitzar, de mecanitzar, de les xarxes socials, dels drons, etc. És a dir, totes aquestes noves tecnologies que poden ajudar a generar més benestar i més competitivitat.
 
Quines oportunitats destacaria per a l’economia espanyola i catalana aquest 2024?
Com a sectors, així en genèric, sectors que poden anar bé el 2024 és tot allò que implica sector serveis, per una banda, sector serveis vol dir turisme, atenció a les persones, sanitat, el sector farmacèutic, sector biotec, tenim tota aquesta banda de sector que pot anar molt bé.
Tenim un segon tipus de sector que pot ser el sector industrial, però aquells subsectors, aquells segments, aquelles empreses que apostin per la recerca, el desenvolupament i la innovació. És a dir, aquelles empreses, aquella part del teixit empresarial productiu que aposti pel talent humà, pel talent de les persones, i que també aposti pels avantatges competitius besants en recerca, innovació, amb transferència de coneixement i per fer productes millors que tinguin avantatges competitius en relació amb la seva competència.
 
Les empreses del sector industrial haurien de fer inversions el 2024?
El sector industrial, un problema que ha passat en el nostre país en els darrers anys en relació amb els països del nostre entorn, és el teixit productiu, l’industrial, igual que la resta del teixit empresarial, és un teixit que ha invertit poc en R+D. Ha anat augmentant en els últims anys, però inverteix poc en R+D comparat amb els països del nostre entorn.

Si volem un teixit productiu industrial que sigui més competitiu i que generi més riquesa, ha d’haver-hi més recerca, més desenvolupament, més apostar per avantatges competitius. Els avantatges competitius es fan quan aconsegueixes un producte que té millors prestacions, és més econòmic o que té més qualitat, el pots entregar més ràpidament… Tot això s’aconsegueix amb recerca, desenvolupament, i en intentar aconseguir avantatges competitius.
 
Quina és la situació actual pel que fa a la productivitat?
En productivitat no anem bé. Estan sortint dades recentment que posen de manifest que en els darrers vint anys hem perdut productivitat. Productivitat vol dir el valor afegit que es genera per hora que les empreses paguen per hora de treballador.

Aleshores, el primer problema que tenim amb la productivitat és, en primer lloc, un problema d’absentisme, l’absentisme està, a principis de 2024 igual que en els anys de la Covid, quan a la resta de països s’ha reduït l’absentisme.

Després tenim un problema que moltes empreses no fan inversions suficients en innovació, en generar productes competitius. Predomina molt la inversió en immobles, que no sempre té la capacitat de productivitat que genera la inversió que es fa per aconseguir patents.

Tenim altres problemes, en els darrers anys s’ha reduït el pes de l’empresa mitjana i gran, quan l’empresa mitjana i gran té més productivitat. Per tant, tenim un problema de dimensió, hem creat més empreses petites i hem perdut empresa mitjana i gran. En factors com aquests, això fa perdre productivitat. A més, li hem d’afegir la teranyina administrativa burocràtica que ho posa molt difícil a la gent que vol emprendre i a les empreses. Les empreses triguen anys a obtenir una llicència de construcció, les persones que volen emprendre i triguen mesos amb cost important, etc. Al final tot això repercuteix en productivitat.
 
Com afecta la gestió de l’administració a la competitivitat de les empreses?
Els països que generen més benestar, per exemple podríem parlar dels països nòrdics, són països on l’administració pública és un punt a favor de les persones que volen emprendre i de les empreses. Hi ha països on, el que és l’administració pública, és més aviat un fre. Això és conseqüència que hi ha una regulació molt restrictiva que s’aplica amb lentitud, amb excés de tràmits i de paperassa. Tot això fa el que jo anomeno com teranyina, una teranyina burocràtica que fa perdre productivitat. Per tant, hi ha països on el sector públic és una fortalesa i n’hi ha països on el sector públic és una feblesa.

Per què és una feblesa al nostre país? Perquè crec que la major part, no totes, perquè hi ha moltes excepcions, però moltes persones que gestionen, que governen o que administren el sector públic són persones que no tenen l’objectiu d’eficiència com un objectiu a assolir. Tenen altres objectius, però no el d’eficiència, el de fer amb els recursos que hi ha el màxim possible per al benestar de la gent o el de fer més amb menys recursos. Aquest valor de l’eficiència no n’hi és en molts casos i això ens perjudica molt.
 
Quin és el paper de les polítiques fiscals i monetàries aquest 2024?
La política monetària pel 2024 té el repte, de moment s’està fent bé, els bancs centrals ho estan fent bé, Europa i Estats Units, d’aconseguir un aterratge suau de l’economia. Això vol dir anar molt amb compte amb els tipus d’interès i a mesura que la inflació vagi baixant, anar baixant els tipus d’interès. Aquest és el gran repte de la política monetària, que és aconseguir un aterratge suau.

La política fiscal el que ha d’aconseguir és, per una banda, tenint en compte que som un país que genera riquesa, el que s’ha d’aconseguir és que aquesta riquesa es distribueixi el millor possible. Això està relacionat amb reduir el dèficit fiscal, a Catalunya tenim un dèficit fiscal molt important, es paguen molts impostos i hi ha una part molt important que no repercuteix a la població pel dèficit fiscal. Després, el que s’ha de mirar amb la tributació és que s’aconsegueixi una millor de tota la riquesa generada entre les diferents capes socials.
 
Quina és la previsió d’aquest 2024 en termes generals?
El 2024, si aconseguim que el tema geopolític no es compliqui més del compte, tenim unes guerres en marxa i hi ha tots uns riscos molt importants de temes geopolítics. Si aquesta banda no es complica més del que ja està actualment, que ja ho està prou. D’altra banda, si els temes relacionats amb la sostenibilitat i la crisi climàtica, si no es complica més per aquesta banda, pensem que la crisi climàtica provoca sequera, provoca conseqüències molt grans a l’economia.

Si aquests dos grans riscos no es compliquen i l’economia continua fent l’aterratge suau que s’ha aconseguit de moment en el 2023, el que hauríem d’esperar és un bon any 2024. Un bon any pel teixit econòmic i empresarial, amb un creixement del PIB, de l’activitat econòmica, al voltant de l’1,5 i 2%.
 
Quin perfil professional considera que té més credibilitat en les seves prediccions, actualment, els economistes o els meteoròlegs?
Crec que els meteoròlegs en els darrers anys han perfeccionat molt les tècniques d’anàlisi i de predicció i normalment l’encerten força. L’economia, el problema, és que és una ciència social, és el producte del que fem entre tothom, en un país, en el món, etc. Aleshores, el problema de l’economia és que depèn de molts temes que estan molt més enllà de l’àmbit, en aquest cas, del nostre país. Imaginem-nos la Xina, que té tensions importants, tensions internes, després tenim el conflicte de la Guerra d’Ucraïna amb Rússia, el tema d’Israel, el senyor Donald Trump que sembla que pot tornar a guanyar… Si qualsevol cosa d’aquestes es torna, les previsions que estem fent poden no complir-se. Aquest és el problema de les previsions econòmiques. Per tant, responent a la pregunta jo diria que sovint l’encerten més els meteoròlegs.
 
Els factors econòmics són, a vegades, difícils de predir
L’economia és molt complexa. Té molta complexitat i n’hi ha moltes variables en joc, de cop i volta arriba un virus i aquest virus provoca una pandèmia i totes les previsions se’n van amb l’aire.