Dels 50.000 habitatges socials i públics previstos a Catalunya, la proporció que en cinc anys correspondria a Terrassa és d’aproximadament 1.400, sense comptar la possible solidaritat amb el Barcelonès. És viable la proposta egarenca, amb solars en diferents estadis urbanístics? Quin és el paper de tots els operadors i de l’Administració per fer-ho possible?
Fa uns dies, vam acollir una sessió en format conversa-debat organitzada per femVallès, amb la col·laboració del Gremi de la Construcció del Vallès, per analitzar en profunditat el repte de l’habitatge assequible a Terrassa.
En el primer tram de la sessió, Lluïsa Melgares, regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa, va exposar els punts clau del pla de la Generalitat per impulsar 50.000 habitatges assequibles. Per abordar aquesta qüestió, vam comptar amb la participació de Manel Larrosa, arquitecte i representant de femVallès, Manel Rodríguez de SALAS i Mario Blasco d’IMPLICA, que van compartir la seva experiència i visió sobre les possibles solucions per garantir un accés més equitatiu a l’habitatge en una taula rodona.
Parlem en aquesta entrevista sobre el repte de l’habitatge assequible a la ciutat de Terrassa amb Manel Larrosa, Manel Rodríguez de SALAS i Mario Blasco.
