Ja fa massa mesos que empreses i particulars estan patint una pujada exponencial dels preus de l’energia que sembla no tenir aturador malgrat les queixes continuades de molts sectors de la societat, especialment del teixit productiu. I aquí no passa res, sembla que qui dia passa, any empeny. Però això és un miratge, la situació és greu i si entre tots no som capaços de trobar-hi una solució a molt curt termini, com ja hem advertit reiteradament des d’aquesta casa, les conseqüències seran nefastes per moltes empreses (i nosaltres incloem les plantilles, no només els propietaris), per la seva clientela, per als seus proveïdors, amb impacte negatiu sobre el consum que fan els seus treballadors, sobre els impostos que paguen uns i altres, sobre els ingressos i beneficis extraordinaris del sector elèctric. Ja no se suporta més.
El passat mes de juny el govern espanyol juntament amb el portuguès van aconseguir convèncer Brussel·les d’aplicar als seus mercats elèctrics l’anomenada excepció ibèrica per limitar l’efecte del preu del gas en la formació dels preus de l’electricitat, topant la seva cotització, és a dir, intervenint el mercat elèctric situació totalment impensable fins aquell moment. Tres mesos després, les empreses no han notat la diferència, és més, la compensació del preu de cost del gas que la majoria estan pagant a la factura els deixa la sensació que a sobre hi ha un càrrec nou que encareix la seva despesa. És cert que la mesura promoguda pel govern espanyol ha reduït entre un 10 i un 20% el cost que aquestes mateixes empreses estarien pagant de no haver-se aplicat, però la realitat és que el seu problema no ve d’aquí, el problema ve que moltes d’aquestes empreses han vist multiplicada per quatre o per més la seva despesa energètica, i com es pot comprendre, això ja no se suporta més.
Brussel·les tot just acaba d’acordar establir uns ingressos màxims de 180€/MWh a les generadores d’energia elèctrica que utilitzen tecnologies inframarginals (eòlica, solar, biomassa, nuclear, etc.), si tenim en compte l’efecte insuficient de la mesura de topar el preu del gas al mercat ibèric d’entre 40 a 70€/MWh i que el preu mitjà del mercat elèctric espanyol ha estat des de principis d´any de 194€/MWh (recordem que el 2020 el preu mitjà anual del mercat va ser de 34,17€/MWh), ja ens podem anar imaginant l’efecte que això pot tenir a l’hora de reduir el cost de les factures de les nostres empreses: cap ni un! Està clar que això ja és insostenible.
L’altra proposta aprovada per la Unió Europea és un nou impost temporal sobre els beneficis del 2022 de les elèctriques amb activitats fòssils com el petroli, el gas, el carbó o la refineria i que superin en més d’un 20% els beneficis mitjans dels tres anys anteriors. La qüestió aquí serà què es farà amb aquests ingressos extraordinaris aconseguits. Segons el comunicat de premsa publicat per la Comissió Europea (CE), aquests recursos es destinaran als consumidors d’energia, a les llars en situació de vulnerabilitat, a les empreses en dificultats i a les indústries intensives en energia; també poden finançar projectes transfronterers o emprar part dels ingressos per al finançament ordinari de mesures de protecció de l’ocupació o de protecció de les inversions en energies renovables i eficiència energètica. En definitiva, no sabem ni quants diners, ni quan vindran, ni qui els rebrà o amb quin criteri es repartiran. Perdoneu, però això ja no se suporta més.
A les anteriors iniciatives pactades per la CE s’hi ha d’afegir una darrera, la d’obligar els estats membres a reduir un 10% el consum elèctric, un 5% en hores punta. Aquesta darrera mesura potser sí que s’acabarà assolint, però no per les mesures d’eficiència o de gestió de la demanda sinó per la inevitable reducció de l’activitat econòmica amb què ens acabarem trobant si no som capaços de resoldre-ho. Per no parlar de com es podrà fer efectiu el control de l’aplicació d’aquesta mesura i sota quins criteris tècnics es valorarà aquesta reducció. Amb el panorama que tenim, qui li dirà a la direcció d’una empresa, a qui se li generi un pic de comandes que l’obligarà a augmentar la despesa d’energia per donar-hi resposta, que no accepti les comandes perquè s’ha d’estalviar? Està clar que això no se suporta més.
Les mesures, que seran formalment adoptades per procediment escrit aquesta mateixa setmana, no entraran en vigor fins al dia següent a la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) i la seva aplicació s’estendrà de l’1 de desembre del present exercici al 31 de desembre del 2023, però al nostre entendre, aquestes mesures no seran suficients perquè els consumidors europeus i en particular les empreses tornin a tenir unes despeses energètiques que permetin a moltes d’elles sobreviure a la crisi que estan patint. Cal promoure canvis estructurals dels mercats energètics perquè estan dissenyats als anys noranta i ja no responen a les circumstàncies actuals i a les futures que comporta la transició energètica i, donada la complexitat d’aquestes decisions, tots entenem que s’han de decidir sense pressa, però sense pausa. L’altre front que també s’haurà d’abordar algun dia són les disfuncions del nostre sistema elèctric que fan que els nostres costos, més enllà del mercat de l’energia, siguin molt superiors als que haurien de ser i que fins fa pocs mesos eren la causa per la qual els preus de l’energia a l’estat espanyol han estat històricament al podi dels més cars d’Europa. No oblidem que aquestes despeses del sistema representen un percentatge molt important del cost de la factura: peatges d’accés, dèficit de tarifa que arrosseguem des de fa més de vint anys, o un IVA al 21% quan la mitjana europea és del 10%; ah, i no oblidem el sobre ost de les empreses catalanes per estar per sota dels 25KV, tot plegat denunciat per la Cecot des de fa temps i que s’hauria de replantejar. Hem de continuar amagant tots aquests costos sota la catifa de la factura elèctrica? Em sap greu repetir-me, però això ja no se suporta més.
El que cal fer de totes, totes, mentre es decideix com han de ser els mercats de l’energia o com regulem el nostre propi sistema elèctric, és agafar el bou per les banyes i intervenir el preu del gas que és el veritable culpable de la crisi energètica que estem patint aquí i ara. L’increment del preu del gas és el causant de l’increment desmesurat i insostenible de les factures que empresaris i particulars ja no poden pagar, per això cal una intervenció directa. Necessitem que els nostres governants estatals i europeus actuïn de forma immediata amb mesures que tinguin un efecte directe, quasi immediat i molt a curt termini. Cal que tots els partits polítics, les empreses del sector de l’energia, especialment les poques que s’enduen el 90% d’aquest negoci, i també la resta d’agents implicats, fem tot el que estigui a les nostres mans per aturar i revertir la situació. Perquè això ja no se suporta més!
