Xavier Panés: “no es pot imposar una mesura, fora del marc del diàleg social, que afecta directament empreses i treballadors. I menys quan l’afectació a autònoms i pimes és d’una magnitud que no és comparable ni amb el sector públic, ni amb les grans empreses. Cal que s’abordi des del mateix marc de negociació col·lectiva entre patronals i sindicats que ha garantit l’estabilitat econòmica i social les darreres dècades”.
- Per la Cecot, la mesura no millora ni la productivitat, ni la competitivitat i, en canvi, augmenta els costos laborals de les empreses, sobretot les microempreses i les pimes.
- Una delegació de la Cecot encapçalada pel seu president, Xavier Panés, s’ha reunit a Brussel·les amb el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, per traslladar la preocupació del teixit pime en aspectes com el baix índex de productivitat de l’economia espanyola, l’increment de l’absentisme laboral, la pèrdua de poder adquisitiu respecte altres conciutadans europeus o l’impuls a la indústria per tal d’enfortir el model econòmic.
Brussel·les, 19 de febrer de 2025 – Una delegació de representants de la Cecot encapçalada pel president de l’entitat, Xavier Panés, i una delegació de Comertia, encapçalada pel president Ignasi Pietx, s’han reunit aquesta tarda amb el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, a Waterloo.
Han format part de la reunió el president de l’Autcat – Organització d’Autònoms de Catalunya, Enric Rius, el president de Retailcat, Joan Carles Calbet, el vicepresident de la Cecot, Carlos Garriga, així com el secretari general de la patronal, Oriol Alba.
La trobada, que s’ha dut a terme cinc dies després de la sessió de treball entre representants empresarials de diferents sectors de la patronal catalana i representants de Junts a les diferents cambres parlamentàries, ha tingut com a objectiu traslladar personalment al president Puigdemont la preocupació del teixit empresarial pime i autònom de Catalunya en qüestions com la caiguda de productivitat respecte a altres països europeus, la competitivitat fiscal de les empreses, la sobrecàrrega burocràtica i administrativa, l’increment de l’absentisme laboral o l’impacte de mesures com la recent aprovació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores per part del Consell de Ministres del Govern d’Espanya.
“La mesura arriba en un moment de pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola, que viu una crisi de productivitat respecte als seus competidors més immediats. I no sembla que Espanya disposi d’un pla concret d’augment de la productivitat de l’economia que permeti impulsar l’increment salarial”, argumenta Panés.
Tot i que The Economist ha situat l’economia espanyola com la de més creixement dins l’OCDE el 2024, Panés ha remarcat que “cal evitar l’autocomplaença. Ens diuen que el PIB creix per sobre de la mitjana europea, les exportacions augmenten i el turisme bat rècords, però cal mirar més enllà de les xifres generals”.
A criteri de la Cecot, el problema principal és el PIB per càpita, que determina el repartiment de la riquesa. A Catalunya, aquest indicador ha deixat de superar la mitjana europea des de fa cinc anys, i entre el 2000 i el 2023 només ha crescut un 0,46% anual de mitjana—el segon pitjor registre d’Europa després d’Itàlia. A més, el PIB en paritat de compra respecte a la UE ha caigut un -3,7% des del 2018.
“Aquest empobriment relatiu es produeix malgrat que hi ha més persones treballant que mai (4,2 milions a Catalunya, 21,8 milions a Espanya) i que el PIB assoleix màxims històrics (292.000 M€ a Catalunya). Les causes? D’una banda, l’increment demogràfic, però sobretot la caiguda de la productivitat, l’absentisme creixent i la manca de treballadors i treballadores qualificats en molts sectors”, ha exposat el president de la Cecot a Puigdemont.
“Per això, cal moderar l’optimisme i actuar amb previsió. Els problemes estructurals requereixen reformes a llarg termini i no es poden corregir de manera immediata. És en moments de certa bonança quan més hem de treballar conjuntament per assegurar una distribució més equitativa de la riquesa i un creixement sostenible”.
Els representants empresarials han compartit amb el president Puigdemont els principals eixos de treball de la Cecot per enfortir i fer créixer l’activitat de les empreses catalanes i en especial les pimes del sector industrial, com ho són la simplificació administrativa i reducció normativa, una millora de la competitivitat fiscal a Catalunya, el suport a una transició energètica efectiva, les infraestructures, el finançament per Catalunya, un marc de relacions laborals modernitzat i adaptat al segle XXI i l’enfortiment del sector industrial. En aquest darrer punt Panés ha insistit que “Si realment volem enfortir la nostra economia, hem de canviar el model econòmic i això exigeix incrementar el pes industrial (25% del PIB). Per sort Europa i el Govern Espanyol semblen decidits a potenciar polítiques industrials que garanteixin la nostra sobirania estratègica. Però una cosa és la voluntat, els grans anuncis, les bones intencions i una de molt diferent executar les accions necessàries per fer-ho efectiu. I necessitem que es faci efectiu”.
Però el punt que ha centrat la major part del debat durant la trobada és la necessària adaptació del marc de relacions laborals al context de producció actual, propi del segle XXI, i més concretament l’impacte que la reducció de jornada laboral pot tenir sobre autònoms, microempreses i pimes.
Des de la Cecot s’està demanant als grups polítics amb representació parlamentària que no donin suport a la proposta impulsada pel ministeri de Treball i, si cal, s’esmeni la totalitat de la proposta amb l’únic objectiu: que retorni al marc del diàleg social i les taules de negociació col·lectiva “d’on no hauria d’haver marxat mai”.
Les millores socials sempre han de ser negociades, és legítim que els sindicats lluitin per aconseguir millores en aquest sentit. “Però no podem perdre de vista que les empreses han de ser competitives i aquí hem d’ajudar tothom. Tant administració, empresariat, com plantilles”, ha dit Panés.
A les empreses que representa la Cecot els preocupa no només l’impacte negatiu que aquesta mesura tindrà sobretot en el cas d’autònoms, micro i pimes sinó també en les dinàmiques de la negociació col·lectiva i l’autonomia de les parts negociadores, sindicats i patronals.
“Tal com s’ha desenvolupat, la proposta altera el principi fonamental de la negociació col·lectiva, un pilar essencial per les relacions laborals a Espanya, i ara ens trobem amb una mesura imposada, que no té en compte les peculiaritats de cada sector, ni la realitat de les empreses. Les dificultats que afegeix en l’organització del treball, en una empresa de dos treballadors podeu intuir la complexitat d’aplicar aquesta reducció, més l’increment de costos laborals d’entre el 6-7%, sumat al 18% d’increment des del 2019, afectarà la viabilitat de moltes petites empreses”.
“Des de la Cecot ens preguntem què proposarà el Govern per apaivagar aquest impacte i l’experiència ens diu que potser proposaran bonificacions en la contractació laboral de persones treballadores. Creiem que això no resoldrà la manca de productivitat de les empreses, com tampoc afavorirà el descens de l’absentisme. I només actuant sobre productivitat i absentisme estarem evitant l’impacte que sens dubte tindrà la reducció de jornada”, conclou Panés.
Per millorar les condicions dels treballadors i treballadores, i disposar d’una economia més dinàmica i sostenible, cal centrar el debat en la reconversió del nostre model econòmic cap a un de més valor afegit que permeti una major generació de riquesa, una millora del seu repartiment i la creació d’una millor ocupació. “I aquí el sector industrial juga un paper molt important, cal que reimpulsem seriosament el teixit industrial, i per això cal actuar per la simplificació administrativa i la reducció de burocràcia, però també en revisar els aspectes fiscals que desincentiven les inversions i noves implantacions, vectors que cal posar en joc per abordar la situació de manera global i estructural, a través del diàleg social i la negociació. Les empreses han de ser competitives per garantir l’ocupació i la sostenibilitat econòmica”.
Posicionament Cecot sobre la proposta de jornada laboral de 37,5 h setmanals aprovada pel Consell de Ministres el 4 de febrer:
Des de la Cecot s’està demanant als grups polítics amb representació parlamentària que no donin suport a la proposta impulsada pel ministeri de Treball i, si cal, s’esmeni la totalitat de la proposta amb l’únic objectiu que retorni al marc del diàleg social i les taules de negociació col·lectiva “d’on no hauria d’haver marxat mai”.
L’impacte de la proposta incidirà de manera negativa sobre autònoms, microempreses i pimes, el 98% del nostre teixit empresarial.
Increment de costos laborals difícil d’assumir per les micro i pimes
La mesura incrementarà els costos laborals entre un 6% i 7%, que se sumaria a l’increment ja acumulat de costos laborals d’un 18% des de l’any 2019. Si ho mirem per grandària, en el cas de les petites empreses, aquestes han experimentat un increment del 19,3% dels seus costos laborals, davant del 15,3% que han suposat per les mitjanes. “Es pot donar la contradicció que, en incrementar-se la massa salarial de l’empresa, i per tant en minvar la seva rendibilitat, algunes empreses esdevinguin inviables i hagin d’acomiadar, o bé hagin de contractar nou personal per cobrir la feina pendent de cobrir, amb les dificultats que això suposa, i impedeixin millores salarials futures per als treballadors actuals”, argumenta Panés, “i vull recordar que a més un dels principals frens de les empreses avui dia és precisament la manca de professionals qualificats o especialistes en molts àmbits productius. S’està generant un problema organitzatiu dins les empreses”.
Un altre dels efectes perjudicials que preveu la Cecot és l’impacte sobre les persones treballadores autònomes que tindran poques alternatives per adaptar-se. Segons el president de l’Autcat, Enric Rius, “moltes petites empreses es veuran obligades a cobrir la reducció de jornada amb més hores de treball de l’autònom o contractant més personal, una solució difícil d’assumir per a moltes petites empreses i que genera un impacte desigual entre les microempreses i les grans corporacions que tenen més capacitat per adaptar-se als canvis”.
Un altre aspecte que des de la patronal es considera important és l’impacte en els treballadors a temps parcial. Tot i que la seva jornada no es veurà reduïda, sí que es preveu un augment dels seus salaris, ja que passaran a rebre entre un 4% i un 6% més, segons els convenis sectorials. Aquest increment salarial, per altra banda, pot generar tensions en els costos laborals i contribuir a l’augment dels preus de béns i serveis.
Radiografia d’impacte de la mesura -[Notes de l’àrea d’assessorament laboral de Cecot]
Com que una gran majoria de convenis col·lectius tenen pactada la seva jornada en còmput anual i no pas setmanal, traduirem aquestes jornades setmanals a jornades anuals.
Sabut és, i així ens ho ha recordat el Tribunal Suprem en més d’una ocasió que una jornada setmanal de 40 hores de mitjana, en còmput anual equival a 1.826 hores i 27 minuts.
Fent la corresponent proporció podem afirmar que una jornada setmanal de 37,5 hores de mitjana, en còmput anual equival a una jornada de 1.712 hores i 25 minuts.
La Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos, que és un òrgan col·legiat tripartit adscrit a la Direcció General de Treball, del Ministeri de Treball i Economia Social, i que recull en el seu Butlletí de l’Observatori de Negociació Col·lectiva l’estadística dels convenis col·lectius, en el seu núm. 91, corresponent a desembre de 2024, respecte a la jornada de treball pactada en els convenis col·lectius, recollia les següents dades:
- Jornada pactada en convenis d’empresa (2024): 1.709,30 hores/any.
- Jornada pactada en convenis d’àmbit superior (2024): 1.759,10 hores/any.
La distribució del nombre de convenis que afecten un nombre d’empreses afectades per un conveni col·lectiu es distribueixen en la següent forma:
- Empreses afectades per convenis d’empresa (2024): 2.582
- Empreses afectades per convenis d’àmbit superior (2024): 974
Respecte del nombre de persones treballadores que engloba aquests convenis, la seva distribució és la següent:
- Treballadors afectats per convenis d’empresa (2024): 622,2
- Treballadors afectats per convenis d’àmbit superior (2024): 9.645,4
Per altra banda, i d’acord amb l’estadística d’empreses inscrites a la Seguretat Social corresponent al mes de desembre de 2024, pel nombre dels seus treballadors, presenta la següent distribució:
| Treballadors | Empreses |
| D’1 a 2 | 694.320 |
| De 3 a 5 | 301.527 |
| De 6 a 9 | 143.580 |
| De 10 a 49 | 172.435 |
| De 50 a 249 | 27.261 |
| De 250 a 499 | 3.151 |
| De 500 o més | 2.660 |
Sembla bastant obvi pensar que els convenis d’empresa es negociïn en les tres últimes agrupacions d’empreses, això és, les de més de 50 treballadors. I això per un doble motiu: la representació legal dels treballadors entre les quatre primeres agrupacions d’empresa, que agrupa el 84,72% del total d’empreses, és pràcticament nul·la i, la representativitat sindical es concentra en les dues últimes agrupacions d’empreses.
Atesa aquesta realitat es pot afirmar que la reducció de jornada que proposa el Ministeri de Treball i que va ser acordada amb les organitzacions sindicals més representatives afecta en gran manera els convenis col·lectius sectorials, que de mitjana van pactar una jornada anual el 2024 de 1.759,10 hores/any i no pas als convenis d’empresa, ja que la seva jornada pactada el 2024 va ser de 1.709,30 hores i, per tant, per sota de les 1.712 hores i 25 minuts del nostre càlcul.
Si tot això es trasllada en termes de grandària d’empresa, segons la seva plantilla de persones treballadores, l’afectació es produirà de manera molt majoritària en les empreses que pertanyen a les quatre primeres agrupacions de la taula anterior que són les que tenen menys o nul·la implantació de les organitzacions sindicals.
I, finalment, cal tenir en compte que alguns dels convenis d’empresa i també de pactes d’empresa que regulen de manera més o menys àmplia les relacions laborals d’empreses de les últimes agrupacions que veiem en la taula, estan recolzats en convenis sectorials. I aquí es pot produir una disparitat d’interessos: els negociadors dels convenis i pactes d’empresa voldran celeritat en la negociació dels convenis sectorials i, aquests, es trobaran condicionats per una reducció de jornada no pactada.
Per tal d’absorbir aquest increment, les futures taules de negociació dels convenis es veuran més condicionades a estabilitzar els increments dels salaris per sota la inflació i, per tant, perdent poder adquisitiu.
Si volem millorar les condicions dels nostres treballadors i treballadors i disposar d’una economia més dinàmica i sostenible hem de centrar el debat en la reconversió del nostre model econòmic cap a un de més valor afegit que permeti una major generació de riquesa, una millora del seu repartiment i la creació d’una millor ocupació.
