- La patronal catalana defensa el teletreball quan és voluntari i adaptat a l’activitat, però adverteix que una eventual regulació homogènia podria no reflectir la realitat del teixit productiu.
- L’entitat alerta que el teletreball, per si sol, no és suficient per reduir costos ni consum energètic i reclama que s’emmarqui en un pla europeu més ampli i coherent.
- “La transició energètica o la reducció del consum energètic no es pot reduir a una sola palanca, i menys encara al lloc on es treballa un dia a la setmana.”
Terrassa, 16 d’abril de 2026 – La Cecot ha volgut fixar posicionament en el marc del debat que s’està obrint a les institucions europees sobre la possibilitat de promoure, com a mesura per reduir el consum energètic, un dia setmanal de teletreball. Tot i que la proposta encara no està definida ni concretada normativament, l’entitat considera important aportar una mirada realista i vinculada a la realitat productiva abans que el plantejament prengui forma.
L’organització empresarial subratlla que el teixit productiu català és divers i amb un fort pes de la indústria, la logística i els serveis presencials, i recorda que qualsevol mesura vinculada a l’organització del treball hauria de tenir en compte aquesta pluralitat. “Els grans reptes com la transició energètica requereixen solucions flexibles i adaptades, no respostes uniformes”, assenyala la Cecot, “a Catalunya hi ha molt sector manufacturer i industrial on el teletreball no és pot implementar i, d’altra banda, tampoc es disposa d’una xarxa de transport públic de qualitat que garanteixi la mobilitat col·lectiva necessària”.
“El teletreball pot ser una bona eina quan és voluntari i encaixa amb el model productiu, però cal prudència abans de plantejar-lo com una mesura generalitzada, perquè no totes les activitats ni tots els territoris parteixen de la mateixa realitat”, apunta Oriol Alba, secretari general de la Cecot
Des de la Cecot s’adverteix que, en cas que el debat avanci cap a una regulació, caldria tenir presents diversos factors clau:
- No totes les activitats són teletreballables. Sectors com la indústria, la logística, la producció, el manteniment o la salut continuen requerint presencialitat, fet que limita l’abast real d’una mesura d’aquest tipus.
- Les empreses, especialment les pimes, necessiten temps. Adaptar-se a nous models de treball pot requerir inversions en equipament, tecnologia o ciberseguretat que no sempre es poden assumir de manera immediata.
- Existeix el risc de generar desigualtats entre persones treballadores segons la naturalesa del lloc de treball, així com tensions organitzatives si no hi ha marge d’adaptació.
- L’impacte energètic no és lineal ni automàtic. Part del consum pot traslladar-se del centre de treball a la llar, amb resultats diferents segons les condicions de l’habitatge, els sistemes de climatització o les distàncies reals de mobilitat.
En aquest context, la Cecot insisteix que el debat no hauria de simplificar-se en termes de posicionament a favor o en contra del teletreball, sinó centrar-se en com avançar cap a objectius compartits sense perdre competitivitat ni cohesió interna.
Tanmateix, l’organització defensa que el teletreball pot ser una opció positiva quan forma part d’un enfocament global, és voluntari i s’adapta a cada activitat concreta. És el cas, per exemple, de serveis professionals, perfils digitals, tasques administratives o models híbrids construïts des del diàleg entre empresa i plantilla. “Quan s’aplica amb criteri i flexibilitat, el teletreball pot contribuir a millorar l’organització del temps, la conciliació i determinades dinàmiques de mobilitat; quan s’universalitza sense matisos, pot perdre eficàcia”, assenyala Alba.
Eficiència energètica amb polítiques adaptades al teixit productiu
La Cecot defensa que l’objectiu de reduir el consum energètic es pot assolir de manera més efectiva amb polítiques adaptades a la realitat empresarial, com ara:
- Acompanyament específic a sectors industrials i pimes davant nous reptes normatius, amb temps d’adaptació i criteris realistes perquè no perdin competitivitat.
- Per exemple implementant mesures fiscals transitòries i específiques per empreses en sectors intensius en consum energètic o derivats del petroli, sobre tot en aquelles sense alternativa immediata. “A Catalunya hi ha pimes del plàstic que fabriquen productes sanitaris, pròtesi, components mèdics.”
Caldria implementar mesures temporals, de transitorietat o demorar algunes restriccions per tal d’ajudar-les a la seva competitivitat.
- Mesures fiscals que preservin el poder adquisitiu de les persones treballadores i facilitin una transició energètica justa (exemple, deflactant IRPF).
- Simplificació administrativa per alliberar recursos que es puguin destinar a digitalització i eficiència energètica real.
- Polítiques industrials que reforcin els ecosistemes productius locals i no penalitzin activitats estratègiques.
L’organització recorda que no hi ha sostenibilitat sense indústria i que qualsevol estratègia europea hauria de comptar amb el diàleg amb els territoris i els agents econòmics. “Confiem que el debat europeu avanci en clau de recomanació, flexibilitat i consens, escoltant les empreses i el món productiu per construir solucions eficaces a mig i llarg termini”, conclou el secretari general de la Cecot.