L’entitat trasllada al conseller Òscar Ordeig la necessitat de simplificar els procediments administratius, donar seguretat jurídica a les inversions i facilitar la incorporació de tecnologia, talent i innovació a les empreses.
Terrassa, 29 d’octubre de 2026 – La Cecot va celebrar ahir una sessió de treball amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, per analitzar el present i el futur de la indústria agroalimentària catalana i compartir els principals reptes que condicionen la seva competitivitat.
La trobada, organitzada per la Comissió d’Indústria a la seu de l’entitat a Terrassa, ha comptat també amb la participació activa del director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, Joan Gòdia; el president de la Cecot, Xavier Panés; la vicepresidenta de l’entitat, Núria Betriu; el president de la Comissió d’Indústria, Miquel Àngel Cerdà; el president del Club d’Innovació i Tecnologia de la Cecot, Sergi Artigas, i el representant de Companyia General Càrnia, Vicens Tonijuan. La sessió ha estat moderada pel secretari general de la Cecot, Oriol Alba amb participació d’una trentena de persones.
En la benvinguda, Xavier Panés ha reivindicat la importància d’abordar l’agroalimentació des d’una perspectiva industrial i transversal. Tot i no representar directament la producció primària, la Cecot agrupa nombroses empreses vinculades a la cadena de valor agroalimentària, des de la transformació i l’envasament fins a la distribució, la logística, el fred industrial, la maquinària, la digitalització, la gestió de l’aigua i l’energia o l’aprofitament dels subproductes.
“Quan parlem d’agroalimentació, també parlem d’indústria”, ha afirmat Panés. El president de la Cecot ha destacat que aquest ecosistema genera activitat econòmica, ocupació, innovació i arrelament territorial, però ha advertit que les empreses han de competir en un entorn marcat per l’increment dels costos, la pressió reguladora, les dificultats d’accés a determinats recursos, les tensions comercials internacionals i la necessitat d’accelerar la incorporació de tecnologia.
En aquest sentit, Panés ha defensat que la transició cap a una indústria agroalimentària més sostenible, digitalitzada i competitiva ha de ser econòmicament viable. “Necessitem que sostenibilitat i competitivitat avancin plegades, en paral·lel”, ha assenyalat. Això implica, segons la Cecot, que les exigències normatives vagin acompanyades de terminis raonables, instruments de suport i seguretat jurídica perquè les empreses puguin invertir en eficiència hídrica, energia, automatització, traçabilitat, intel·ligència artificial i economia circular.
Ordeig: fer de l’alimentació un motor econòmic, territorial, científic i tecnològic
Durant la seva intervenció, Òscar Ordeig ha defensat la necessitat de convertir l’alimentació en un motor de dinamització econòmica i de desenvolupament rural, però també en un motor científic i tecnològic. El conseller ha compartit amb els representants empresarials les principals línies de treball del Govern i ha plantejat la trobada com un espai per contrastar-les amb les necessitats de les empreses i poder reorientar les polítiques públiques en funció de la realitat del sector.
El conseller ha posat l’accent en la necessitat de prioritzar la qualitat i el valor afegit per damunt d’una estratègia basada exclusivament en volum i quantitat. Aquesta orientació, ha exposat, ha de permetre reforçar la diferenciació del producte català en uns mercats internacionals cada vegada més competitius.
Ordeig també ha reivindicat la simplificació administrativa com una qüestió de “sentit comú” i ha defensat la necessitat de mantenir els controls que siguin imprescindibles, però harmonitzar, simplificar o eliminar aquells procediments que dificulten innecessàriament l’activitat. En aquest context, ha posat exemples de regulacions europees que tenen un impacte directe sobre el sector, com les vinculades a la pesca o a la desforestació, i ha demanat que les polítiques tinguin en compte les conseqüències pràctiques per a les empreses i per a la competitivitat europea.
Precisament la simplificació administrativa ha estat un dels punts de coincidència entre bona part de les intervencions. Des de la Cecot s’ha insistit que la seguretat jurídica, la previsibilitat reguladora i l’agilitat dels procediments són condicions necessàries perquè les empreses puguin afrontar inversions amb horitzons de mitjà i llarg termini.
El conseller també ha destacat la fortalesa econòmica del sector agroalimentari català i ha situat en 70.000 milions d’euros la facturació assolida el 2025, any en què, segons ha exposat, també es va assolir un rècord de renda agrària. Ordeig ha remarcat igualment el comportament de les exportacions i la capacitat de creixement del sector en els mercats exteriors.
En aquest àmbit, ha defensat que Catalunya competeixi internacionalment també a partir dels atributs diferencials del seu producte, com són la qualitat, l’origen i el relat associat a una manera de produir i entendre l’alimentació. En aquest sentit, ha posat en valor la dieta mediterrània i la capacitat de vincular els productes agroalimentaris a una manera de viure i a una identitat pròpies.
Al llarg de la seva intervenció, Ordeig també ha abordat oportunitats relacionades amb la bioeconomia i l’economia circular, la gestió dels boscos i l’aprofitament de la fusta del país, el desenvolupament de bioproductes, la modernització dels regadius i els projectes de biogàs. Així mateix, ha destacat el paper de la recerca i la innovació en la transformació del sector agroalimentari.
Dimensió empresarial, productivitat, regulació, talent i inversió
La sessió ha continuat amb una ronda d’intervencions del teixit empresarial. La vicepresidenta de la Cecot, Núria Betriu, ha plantejat la necessitat de mirar més enllà de la bona situació conjuntural del sector i preguntar-se si l’entorn actual permetrà que la indústria alimentària catalana continuï sent competitiva durant la pròxima dècada.
Betriu ha incidit especialment en factors estructurals com la productivitat, la dimensió empresarial, la disponibilitat de recursos, la confiança en el futur, el talent i la previsibilitat de l’entorn regulador. Ha assenyalat que la menor dimensió de bona part del teixit empresarial català pot limitar la capacitat de competir globalment i ha defensat que l’aposta pel valor afegit ha d’anar acompanyada també de condicions que facilitin el creixement de les empreses.
La vicepresidenta de la Cecot ha advertit igualment que els canvis normatius i la incertesa sobre la seva aplicació poden condicionar o endarrerir decisions d’inversió, fins i tot quan les empreses comparteixen els objectius de traçabilitat, seguretat alimentària, millora de les condicions laborals i sostenibilitat.
En aquest sentit, ha defensat la necessitat de disposar de polítiques previsibles i amb una visió de llarg termini perquè les empreses que avui es plantegen créixer i invertir a Catalunya continuïn trobant d’aquí a deu anys un entorn atractiu on desenvolupar nous projectes.
Per la seva banda, el president del Club d’Innovació i Tecnologia de la Cecot, Sergi Artigas, ha valorat positivament els grups operatius com a instrument per impulsar projectes d’innovació, alhora que ha reclamat més agilitat en la resolució dels expedients i dels procediments administratius associats.
Artigas ha destacat també la necessitat d’avançar en nous models d’innovació en què les empreses no siguin únicament receptores del coneixement generat pels centres tecnològics o de recerca, sinó que puguin participar activament en la definició de necessitats, compartir capacitats i posar eines en comú.
Del diàleg a una agenda de treball compartida
La sessió ha servit per contrastar les prioritats del Govern amb les experiències, els obstacles i les propostes plantejades pel teixit empresarial. Entre els principals àmbits abordats hi ha hagut la simplificació administrativa, la inversió industrial, la innovació, la internacionalització, la incorporació de tecnologia, la dimensió empresarial, el talent, la sostenibilitat i l’eficiència en l’ús dels recursos.
La Cecot ha defensat que aquest diàleg tingui continuïtat i permeti identificar àmbits concrets de treball amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. “Les empreses no només volen exposar problemes. Volen contribuir a construir solucions”, ha afirmat Xavier Panés durant la seva intervenció. El president de l’entitat ha apuntat que Catalunya disposa de producte, coneixement, capacitat industrial, empreses innovadores i projecció exterior i que connectar millor aquests actius pot reforçar encara més el pes de l’agroindústria en el futur econòmic del país.
En la cloenda, el president de la Comissió d’Indústria de la Cecot, Miquel Àngel Cerdà, ha remarcat precisament el valor del diàleg directe entre l’Administració i les empreses i la necessitat de donar recorregut a les qüestions plantejades durant la sessió.
“La diversitat de veus que hem escoltat confirma que els reptes del sector requereixen una mirada transversal i coordinada”, ha assenyalat Cerdà, que ha expressat la disposició de Cecot Indústria a continuar col·laborant amb el Govern, aportar coneixement empresarial i contribuir a construir solucions que reforcin “la competitivitat, la innovació i l’arrelament de la indústria al territori”.
La trobada s’emmarca en la voluntat de Cecot Indústria de generar espais de relació directa entre el teixit productiu i els responsables de les polítiques públiques per compartir diagnòstics, anticipar les necessitats de les empreses i contribuir a millorar les condicions per al desenvolupament de l’activitat industrial.
