- Les entitats defensen la reconstrucció de l’aparcament com una infraestructura estratègica per a la mobilitat, el comerç i la competitivitat del centre de Terrassa, compatible amb una urbanització en superfície adaptada als reptes climàtics.
Terrassa, 28 de setembre de 2026 – La Cambra de Comerç de Terrassa, Cecot Comerç i TerrassaCentre expressen la seva preocupació davant del debat generat arran de l’aprovació al Ple municipal de la proposta per impulsar un bosc urbà refugi climàtic que ocupi la totalitat de l’espai del Portal de Sant Roc, una iniciativa que resulta tècnicament incompatible amb el projecte de reconstrucció de l’aparcament soterrat aprovat prèviament pel mateix consistori. També recorden que el Ple de l’Ajuntament ja va donar llum verda al projecte de reconstrucció de l’aparcament del Portal de Sant Roc i a la reurbanització de la plaça, una actuació estratègica per a la ciutat que ha de permetre recuperar un espai clau per a la mobilitat i l’activitat econòmica del centre després que l’antic aparcament quedés fora de servei l’any 2019.
Les tres organitzacions consideren que, davant d’un projecte de ciutat que ha estat àmpliament debatut, aprovat pels òrgans competents i incorporat a la planificació municipal, cal actuar amb responsabilitat, rigor i coherència institucional. En aquest sentit, demanen conseqüència amb les decisions adoptades democràticament i alerten que els projectes estructurals no poden estar sotmesos permanentment a debats que posin en risc la seva execució.
Les entitats remarquen que el comerç del centre de Terrassa no es pot permetre noves demores en una actuació llargament reivindicada. Després de més de sis anys sense aquesta infraestructura, la manca de places d’aparcament continua afectant l’accessibilitat al centre urbà, la mobilitat de persones i la competitivitat del teixit comercial. Recuperar l’aparcament del Portal de Sant Roc és una necessitat que respon a un problema estructural de ciutat i que requereix pragmatisme, visió de conjunt i capacitat d’execució.
Cambra de Comerç de Terrassa, Cecot Comerç i Terrassa Centre volen deixar clar que la reconstrucció de l’aparcament no ha de ser incompatible amb una intervenció en superfície que doni resposta als reptes climàtics actuals i futurs. Al contrari, consideren que l’espai, que ha d’esdevenir com a espai d’estada, resultant ha d’incorporar criteris de sostenibilitat urbana, arbrat, ombra, confort climàtic i qualitat de l’espai públic, contribuint a fer de Terrassa una ciutat més resilient davant els episodis de calor extrema.
Per aquest motiu, consideren que la definició de la urbanització en superfície s’ha de vehicular a través del concurs d’idees previst per a aquest àmbit, un procés que ha de permetre trobar la millor solució per integrar les necessitats de mobilitat, activitat econòmica, qualitat urbana i adaptació climàtica.
Les tres entitats consideren igualment que aquest debat pot representar una oportunitat per abordar una reflexió més àmplia sobre la principal entrada a Terrassa des de la Rambla. En aquest sentit, aposten per una visió global que connecti el futur projecte Porta Sud, amb els àmbits de la Rambleta, la plaça del Doré i el Parc dels Catalans, amb el Portal de Sant Roc.
Des d’aquesta perspectiva, en tot aquest conjunt d’àmbits urbanístics que la ciutat ha de tenir en la seva planificació de transformació i millora, cal que contemplin una alta densitat d’arbrat i vegetació diversificada que potenciï la funció de refugi climàtic per reduir l’efecte d’illa de calor i millorar la qualitat de l’aire.
Per a la Cambra de Comerç de Terrassa, Cecot Comerç i TerrassaCentre, Terrassa necessita simultàniament més espais verds, refugis climàtics i una millor accessibilitat al centre urbà. Per això, fan una crida a preservar l’execució del projecte del Portal de Sant Roc, a evitar nous retards i a treballar amb una veritable visió de ciutat que permeti compatibilitzar desenvolupament urbà, adaptació climàtica i competitivitat econòmica. El moment demana decisions valentes, coherents i executables, pensades en l’interès general de la ciutat i no en la confrontació permanent de projectes ja aprovats.