- Ángela de Miguel alerta que la complexitat reguladora i administrativa està ofegant especialment les microempreses i les pimes.
- Una trentena de representants empresarials i sectorials traslladen a la presidenta de CEPYME propostes sobre indústria, energia, treball autònom, fiscalitat, absentisme i reforma de l’Administració.
Terrassa, 15 de setembre de 2026 – La seu de Cecot ha acollit una sessió de treball amb la presidenta de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa, CEPYME, Ángela de Miguel, en la qual prop d’una trentena de representants empresarials i professionals han compartit els principals obstacles que condicionen actualment l’activitat de les petites i mitjanes empreses i han plantejat propostes per reforçar-ne la competitivitat.
La trobada, celebrada ahir al migdia, es va plantejar com un espai de diàleg directe per abordar els reptes i les oportunitats de les pimes i de les persones treballadores autònomes, i per traslladar a CEPYME la realitat del teixit empresarial del territori.
El president de Cecot, Xavier Panés, que també és vicepresident de CEPYME en representació de Foment del Treball, va destacar el caràcter industrial i manufacturer del Vallès i el pes de les microempreses, les persones treballadores autònomes i les pimes dins del teixit productiu català.
“Tenim una base industrial molt rellevant, però la nostra realitat empresarial respon a la de Catalunya i a la del conjunt d’Espanya: la immensa majoria de les empreses que representem són microempreses, autònoms i petites i mitjanes empreses. Són aquestes empreses les que sostenen una part essencial de l’activitat econòmica, l’ocupació i la cohesió social dels territoris”, va afirmar Xavier Panés.
El president de Cecot va situar entre les principals preocupacions del teixit empresarial la competitivitat, la simplificació administrativa, l’accés al talent, l’augment dels costos, especialment els energètics, la productivitat, el marc regulador i la capacitat de creixement de les pimes. També va reivindicar el paper de les organitzacions empresarials com a generadores de propostes i solucions: “Hem de passar del diagnòstic a la proposta i de la proposta a l’acció”.
Una regulació que parteixi de la dimensió real de les empreses
Durant la seva intervenció, Ángela de Miguel va advertir que moltes polítiques públiques, especialment les que deriven de directives europees, es dissenyen sense tenir prou en compte la dimensió, els recursos i la capacitat organitzativa de les pimes.
La presidenta de CEPYME va alertar que, en el procés de transposició, l’Estat espanyol tendeix sovint a afegir requisits i complexitat a les obligacions establertes per Europa. Aquesta pràctica incrementa els costos de compliment i pot convertir normatives assumibles per a una gran corporació en càrregues desproporcionades per a una microempresa o una pime.
“No es pot legislar com si totes les empreses disposessin d’un departament jurídic, de sostenibilitat o de recursos humans. Hem de dimensionar les obligacions, els informes i les exigències administratives a la realitat de cada empresa”, va defensar Ángela de Miguel.
En aquest sentit, la presidenta de CEPYME va posar com a exemples els nous requeriments en matèria de sostenibilitat, petjada de carboni, registre de jornada i informació corporativa. També va assenyalar l’impacte que una regulació inadequadament dimensionada pot tenir sobre sectors industrials capdavanters, com el tèxtil o el químic, que ja estan fent esforços importants en innovació, sostenibilitat i adaptació dels seus processos productius.
De Miguel va defensar la necessitat que les organitzacions empresarials actuïn amb anticipació davant les iniciatives reguladores, detectin els possibles efectes sobre les pimes i traslladin propostes concretes abans que les normes entrin en vigor.
La transició energètica no pot deixar enrere les pimes industrials
El director de l’Oficina per a la Transició Energètica de Cecot, Josep Casas, va exposar la necessitat que la planificació energètica incorpori objectius concrets, indicadors de seguiment, mecanismes d’avaluació i procediments administratius més àgils.
Casas va insistir que les ajudes i els instruments vinculats a la transició energètica s’han de dissenyar perquè siguin realment accessibles a les pimes industrials. També va reclamar accelerar les actuacions en electrificació, emmagatzematge energètic i modernització de les xarxes de distribució, elements que han esdevingut determinants per a la competitivitat de la indústria.
Un dels exemples abordats va ser l’accés flexible a la xarxa elèctrica. Cecot ja ha advertit que determinats llindars de tensió poden deixar temporalment fora d’algunes modalitats d’accés flexible moltes empreses connectades a xarxes de 25 kV, malgrat que disposin de capacitat tècnica per aportar flexibilitat al sistema. Aquesta situació pot endarrerir ampliacions de potència, processos d’electrificació industrial, inversions i projectes d’emmagatzematge.
La proposta de Cecot és que la regulació tingui en compte les característiques i les possibilitats reals de cada punt de connexió, i no només un llindar nominal de tensió. L’organització considera que aquesta adaptació permetria facilitar noves inversions, impulsar l’electrificació de processos i reforçar la competitivitat de les pimes productives.
Una reforma integral del treball autònom
La presidenta de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, Marta Sánchez Ugart, va reclamar que el treball autònom ocupi un lloc central en l’agenda econòmica i va reiterar la necessitat d’abordar-ne una reforma integral.
Sánchez va advertir de la fragilitat econòmica d’una part molt important del col·lectiu i de la dificultat d’aplicar a les persones treballadores autònomes i a les microempreses obligacions pensades per a estructures empresarials de més dimensió.
Autcat planteja que la reforma se centri en la simplificació administrativa, una cotització més ajustada als ingressos reals, la millora de la protecció social i del cessament d’activitat, una fiscalitat més proporcional i mesures que afavoreixin el relleu generacional.
Entre les propostes treballades per l’organització hi ha un límit màxim de quota en els trams d’ingressos més baixos, una tarifa especialment reduïda per a ingressos inferiors als 400 euros mensuals, el reconeixement del treball autònom a temps parcial, la devolució automàtica de cotitzacions en situacions de pluriactivitat i l’aplicació d’un sistema d’IVA franquiciat.
“La reforma s’ha de construir des de la realitat quotidiana de les persones autònomes. Necessitem normes que tinguin en compte la seva fragilitat econòmica, redueixin les càrregues administratives i garanteixin una protecció social adequada”, va defensar Marta Sánchez Ugart.
Administracions orientades a facilitar l’activitat econòmica
Els representants empresarials també van coincidir en la necessitat d’impulsar una reforma profunda de l’Administració i de superar una cultura basada en la desconfiança entre l’Administració, les empreses i la ciutadania.
Durant el debat es va advertir que els retards en llicències, autoritzacions i tramitacions mantenen bloquejats projectes empresarials i inversions que podrien generar activitat econòmica i ocupació. Els participants van reclamar més coordinació entre administracions, seguretat jurídica, calendaris previsibles i una orientació més col·laborativa del servei públic.
En aquest àmbit també es va plantejar l’ús de la intel·ligència artificial com una oportunitat per facilitar la relació de les empreses i la ciutadania amb les administracions, simplificar la presentació d’informació i reduir duplicitats documentals.
Qualitat democràtica i reconeixement social de l’empresa
Més enllà de les demandes estrictament econòmiques, Ángela de Miguel va introduir una reflexió sobre la qualitat democràtica i la responsabilitat que tenen els agents de la societat civil a l’hora d’explicar el paper de l’empresa i de les persones empresàries.
La presidenta de CEPYME va defensar que les organitzacions empresarials han de contribuir a fer pedagogia sobre els principis democràtics, la cultura de l’esforç, la iniciativa emprenedora i la contribució de les empreses al benestar col·lectiu.
“Les empreses no només generen activitat econòmica. Generen ocupació, innovació, oportunitats, cohesió i projecció de futur. Hem de treballar perquè la societat valori aquesta aportació i perquè el debat públic incorpori una mirada de llarg termini”, va afirmar.
De Miguel va apuntar que la capacitat d’influir en les polítiques públiques també depèn de la percepció social de l’empresa. Per això, va animar les organitzacions empresarials a reforçar la seva proximitat amb la ciutadania i a explicar millor el paper que desenvolupen les pimes, les persones autònomes i les persones empresàries en el progrés econòmic i social.
De la diagnosi a les propostes
La sessió va permetre abordar, entre altres àmbits, la dimensió empresarial, la política industrial, els costos energètics, la transició energètica, la fiscalitat, l’absentisme, el treball autònom, la protecció de les persones consumidores, la seguretat jurídica i la simplificació administrativa.
Cecot traslladarà les aportacions formulades durant la trobada als espais de representació empresarial en què participa, amb l’objectiu de contribuir a una agenda econòmica que parteixi de la realitat de les pimes i faciliti que les empreses puguin invertir, créixer, innovar i generar ocupació.
“Assenyalar els problemes és necessari, però no és suficient. La nostra responsabilitat és argumentar-los, plantejar solucions i treballar perquè aquestes solucions es converteixin en canvis reals”, va concloure Xavier Panés, refermant el perfil propositiu de Cecot.
