Us informem que la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors i Treballadores (UGT) han registrat una convocatòria d’aturades parcials (vaga general) per al proper 15 d’octubre.
Les aturades tindran una durada de dues hores per torn (matí, tarda i nit) i afectaran el conjunt de les persones treballadores, tant del sector públic com del privat, arreu de l’Estat espanyol i en tots els sectors productius.
Aquesta convocatòria té com a objectiu:
- Reclamar el respecte als drets del poble palestí i el cessament de la violència a Gaza.
- Denunciar els riscos per a l’estabilitat política i econòmica que incideixen en l’ocupació i en els serveis públics.
- Apostar per la pau, la justícia social i la garantia de drets, davant l’augment de la despesa militar.
- Defensar la llibertat d’informació i d’expressió.
- Exigir la derogació immediata de la Llei Mordassa (LO 4/2015).
Durant les aturades es podran dur a terme assemblees, concentracions o mobilitzacions a les portes dels centres de treball, comptant en tot moment amb cobertura legal.
Així mateix, us informem que estarem a l’espera de rebre la convocatòria registrada pels mateixos sindicats (CCOO i UGT) en l’àmbit de Catalunya, així com de confirmar si altres sindicats presenten noves convocatòries.
Tot seguit us detallem els drets i obligacions vinculats a l’exercici del dret de vaga.
Dret de reunió
En relació amb la possibilitat de celebració d’assemblees en el centre de treball en els dies previs a la vaga, ha de tenir-se en compte el que s’estableix en la LOLS:
- Els treballadors afiliats a un sindicat podran, en l’àmbit de l’empresa o centre de treball i prèvia notificació a l’empresari, celebrar reunions i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa.
- Els qui ostentin càrrecs electius en l’àmbit provincial, autonòmic o estatal, en les organitzacions sindicals més representatives, tindran dret a l’assistència i l’accés als centres de treball per a participar en activitats pròpies del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, prèvia comunicació a l’empresari, i sense que l’exercici d’aquest dret pugui interrompre el desenvolupament normal del procés productiu.
- Els treballadors d’una mateixa empresa o centre de treball tenen dret a reunir-se en assemblea. Podrà ser convocada pels delegats de personal, el comitè d’empresa, o per un nombre de treballadors no inferior al 33% de la plantilla. L’assemblea serà presidida, pel comitè d’empresa (o delegats de personal en el seu cas), que seran responsables del normal desenvolupament d’aquesta, així com de la presència en l’assemblea de persones no pertanyents a l’empresa. Només podrà tractar-se en ella d’assumptes que figurin prèviament inclosos en l’ordre del dia. La presidència comunicarà a l’empresari la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l’empresa que vagin a assistir a l’assemblea i acordarà amb aquest les mesures oportunes per a evitar perjudicis en l’activitat normal de l’empresa.
Obertura del centre de treball durant la vaga
L’empresari ha d’obrir normalment els seus centres de treball a l’inici de la jornada durant el dia de la vaga. Ha de permetre’s l’entrada al treball i la realització del mateix d’aquells treballadors que facin ús del seu dret constitucional al treball.
Serveis necessaris de seguretat i manteniment
El Comitè de vaga haurà de garantir durant la mateixa la prestació dels serveis necessaris per a la seguretat de les persones i de les coses, manteniment dels locals, maquinària, instal·lacions, matèries primeres i qualsevol altra atenció que fos precisa per a la ulterior represa de les tasques de l’empresa.
Correspon a l’empresari la designació dels treballadors que hagin d’efectuar aquests serveis.
En relació amb l’últim apartat del paràgraf anterior i que s’assenyala en cursiva, ha de tenir-se en compte que va ser declarat inconstitucional i nul pel Tribunal Constitucional. En aquest sentit, l’empresari no pot fixar unilateralment els treballadors que hagin de prestar aquests serveis.
Per tant, les propostes de mesures de seguretat i serveis necessaris corresponen a l’empresari, però la designació dels treballadors que hagin de prestar aquests serveis és una facultat compartida entre l’empresari i el comitè de vaga.
Serveis mínims (essencials per a la comunitat)
Quan la vaga es declari en empreses encarregades de la prestació de qualsevol gènere de serveis públics o de reconeguda i inajornable necessitat i concorrin circumstàncies d’especial gravetat, l’autoritat governativa podrà acordar les mesures necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis. El Govern, així mateix, podrà adoptar a tals fins a les mesures d’intervenció adequades.
Tancament
Els empresaris només podran procedir al tancament del centre de treball en cas de vaga o qualsevol altra modalitat d’irregularitat col·lectiva en el règim de treball, quan concorri alguna de les circumstàncies que segueixen:
a) Existència de notori perill de violència per a les persones o de danys greus per a les coses.
b) Ocupació il·legal del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències, o perill cert que aquesta es produeixi.
c) Que el volum de la inassistència o irregularitats en el treball impedeixin greument el procés normal de producció.
El tancament efectuat en aquests termes, produirà respecte al personal afectat la suspensió del contracte de treball, passant el treballador a situació d’alta especial, amb suspensió de l’obligació de pagament de salaris i cotització.
L’empresari que d’acord amb els paràgrafs anteriors procedís al tancament del centre de treball, haurà de posar-lo en coneixement de l’Autoritat laboral en el terme de dotze hores.
El tancament dels centres de treball es limitarà al temps indispensable per a assegurar la represa de l’activitat de l’empresa, o per a la remoció de les causes que el van motivar.
Efectes sobre el salari (retribució)
- Descompte proporcional per les hores de vaga
Quan una persona participa en una vaga parcial, l’empresa pot fer un descompte proporcional del salari corresponent a les hores no treballades (és a dir, les hores de vaga).
És a dir: no es cobra, durant les hores que es fa vaga, la part del salari corresponent. - Efecte sobre conceptes salarials complementaris i pagues extraordinàries
- La reducció també afecta complements que siguin de caràcter horari (aquells que depenen de les hores treballades) i conceptes variables.
- També es pot reflectir proporcionalment en les pagues extraordinàries, descansos setmanals, i festius retribuïts si coincideixen amb dies de vaga.
- No obstant això, la vaga no pot afectar el dret a les vacances: el temps de vaga no es descompta del període de vacances legítimes a què tingui dret l’empleat.
- Proporcionalitat i doctrina constitucional
Es considera que el descompte ha de ser proporcional a la durada de la vaga, i no pot convertir-se en una sanció encoberta o desproporcionada que vulneri el dret de vaga. - No genera absentisme sancionable
La participació legítima en la vaga no s’ha de computar com a falta disciplinària ni come absència injustificada. - El contracte no es extingeix, només es suspèn parcialment
La vaga no acaba amb el contracte de treball, sinó que suspèn la prestació durant les hores de vaga, mentre que les altres hores seguixen vigents les obligacions laborals.
Efectes sobre la Seguretat Social (cotitzacions i altres drets)
Els efectes canvien si la vaga és total (tota la jornada) o parcial (només part de la jornada). En el cas de vaga parcial:
- Alta real de ple dret per tota la jornada
En situacions de vaga parcial, es considera que el treballador està d’alta de ple dret durant tota la jornada, incloent les hores de vaga, de manera que formalment no es dona de baixa.
Això significa que la persona segueix sent considerada com a treballadora donant d’alta a efectes de afiliació. - Suspensió de l’obligació de cotitzar sobre les hores de vaga
Durant les hores en què es duguin a terme accions de vaga, tant l’empresa com la persona treballadora no estan obligades a cotitzar per aquestes hores. És a dir, no hi ha cotització efectiva per les hores de vaga.- La normativa de la Seguretat Social estableix que, en vaga parcial, la base diaria de cotització serà la diferència entre la base de cotització normal i la base corresponent a les hores en vaga.
- Alta especial (en vaga total)
En una vaga total, s’aplica la figura de l’alta especial: el contracte està suspès, no es cotitza, però el treballador no baixa de l’afiliació.
Però aquest mecanisme no sol aplicar-se per a les situacions de vaga parcial. En la parcial, com hem dit, es manté l’alta de ple dret. - Conseqüències sobre les prestacions de la Seguretat Social
- Si la vaga dura molt, pot haver-hi impacte en les bases efectives de cotització, cosa que podria tenir repercussions (teòriques) en càlculs futurs de pensions o prestacions que depenen de períodes de cotització.
- No obstant això, alguns drets com la prestació per incapacitat temporal poden estar afectats si la contingència (malaltia/accident) s’inicia durant la vaga. En general, aquests dies de vaga no computen per a la cotització de la prestació corresponent a aquestes contingències.
- Tampoc es garantia la cotització per a la jubilació i altres contingències durant les hores de vaga, perquè no hi ha cotització en aquests moments.
- La sanitat (assistència sanitària) normalment es manté, ja que no es dóna de baixa del sistema de salut per una vaga lícita.
Particularitats i matisos importants
- La proporcionalitat: els descomptes i els efectes han de respectar la durada real de les hores de vaga i no convertir-se en sanció encoberta.
- Ha de respectar-se la legalitat de la vaga: si la vaga és convocada amb els procediments i garanties que marca la llei, els efectes descrits són els esperables. Si la vaga fos declarada il·legal, l’empresa podria reclamar altres responsabilitats.
- En alguns casos, l’empresa ha de permetre a la TGSS (o l’òrgan corresponent) la relació dels treballadors que han fet vaga i les hores en què s’ha produït la suspensió.
- Si es considera que la vaga parcial ha de transformar-se en una situació de baixada formal, pot haver-hi ajustos administratius, però en la pràctica la doctrina majoritària manté l’alta de ple dret per tota la jornada.