El passat 28 d’abril vam patir un tall del fluid elèctric que va afectar, tant  les nostres activitats diàries, com al manteniment d’unes condicions mínimes d’autoprotecció de l’activitat laboral. Podem considerar aquesta circumstància com una emergència? Davant aquesta situació, estaven operatives les mesures d’autoprotecció en els nostres centres? Teníem prevista alguna alternativa viable? 

Des de la publicació de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, el 10 de novembre de 1995, l’aplicació del seu article 20 relatiu a les Mesures d’Emergència ha de ser motiu de reflexió. De mer compliment formal com a documentació exigible per l’autoritat competent, es converteix en una eina imprescindible per abordar aquelles circumstàncies no previstes en els nostres centres de treball. 

Es defineix com emergència qualsevol situació esdevinguda en el desenvolupament de la nostra activitat i que impedeix el normal funcionament d’aquesta, bé sigui comercial, productiva o de qualsevol índole. 

Mitjançant la celebració d’aquesta jornada es pretén avançar respecte a la detecció i anàlisi de les possibles emergències que poden materialitzar-se en els nostres centres de treball, amb una visió més àmplia de la contemplada fins ara com son l’incendi o l’evacuació. Un accident laboral, el tall de subministrament elèctric, o un avís de confinament bé poden ser més probables que una amenaça de bomba.