L’assessora de Comerç Interior de la Cecot, Mercè Clavel, ha intervingut al Parlament durant aquest mes de maig en representació de Cecot Comerç en relació amb el Projecte de llei per a la modificació de la llei de comerç, serveis i fires i del decret d’ordenació d’equipaments comercials.

Abans d’endinsar-se a parlar sobre el projecte de llei , l’Assessora de Comerç de la Cecot ha volgut posar el focus en la situació actual del comerç com a sector econòmic estratègic clau de l’economia del nostre país i en la urgència de revisar la normativa vigent per adaptar-la a la realitat del sector i garantir la viabilitat del comerç de proximitat.

També ha fet menció de la unificació d’horaris comercials. Hi ha consens entre entitats comercials a eliminar el canvi entre horari d’estiu i d’hivern. Cecot Comerç aposta per establir un horari màxim de tancament únic a les 21:30h, afavorint una regulació més clara i adaptada a les realitats del sector.

A més, ha parlat d’un excés de regulació; tant en l’àmbit estatal com autonòmic i ha denunciat l’excessiva càrrega reguladora que afecta el comerç, amb normatives duplicades i sovint innecessàries, que posen en risc la viabilitat de petites empreses. Per això, ha reclamat una simplificació normativa que faciliti la competitivitat i la innovació.

Durant la seva compareixença, l’assessora ha destacat tres aspectes del projecte de llei que des de Cecot Comerç es considera que cal revisar:

1. Obligació del punt de recollida a menys de 500 metres: Actualment, el projecte de llei modifica l’apartat 3 de l’article 16 de la Llei 18/2017 introduint una exigència perquè les empreses d’oferir un punt de recollida en un espai proper a menys de 500 metres del comprador si està ubicat en Trama Urbana Consolidada. La proposta de Clavel és flexibilitzar aquesta obligació, fent-la optativa o eliminant la limitació dels 500 metres perquè el punt de recollida pugui estar situat en qualsevol lloc que la botiga consideri adequat
2. Botigues fosques: Clavel ha proposat millorar la redacció i flexibilitzar les obligacions referides a les anomenades “botigues fosques”, que apareixen en els articles 1.1 i 1.3 del projecte de llei. Per exemple: en cap cas tindran consideració de botiga fosca els espais, localitzacions o establiments que donen servei al canal online de les empreses que operen principalment en format de venda presencial. Les botigues fosques han de disposar d’espai interior o exterior, per a l’espera dels vehicles i/o dels repartidors. A més, ha suggerit eliminar la seva menció, ja que aquest model comercial és pràcticament inexistent a Catalunya en l’actualitat.
3. Promocions i descomptes en cascada: en aquest punt, Mercè Clavel ha proposat incorporar a l’article 1.8 del projecte de llei la regla especial de l’apartat 5è de l’article 6 bis de la Directiva 98/6/CE, que regula les promocions i descomptes “en cascada” o “reduccions progressives de preu” com ja han fet diversos estats europeus. En aquesta Directiva es contempla que quan la reducció del preu d’un producte sigui progressiva, es consideri que el preu anterior és el preu inicial abans de fer la primera reducció.

A banda d’aquests punts, Clavel ha fet una reflexió general sobre l’excés de regulació, tant en l’àmbit estatal com autonòmic. Ha reclamat una simplificació normativa que afavoreixi la competitivitat i la innovació.

Pel que fa a la desigualtat d’aplicació de les normatives, Clavel ha alertat que moltes lleis no s’interpreten ni s’apliquen de la mateixa manera entre ajuntaments, cosa que genera inseguretat jurídica.

També ha abordat l’actual estructura de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que penalitza especialment les empreses amb més d’un establiment, ja que tributen per cada punt de venda un cop superat el 1M€ de facturació, independentment dels beneficis. Clavel proposa una reformulació de l’impost perquè deixi de tenir una funció recaptatòria i es transformi en una eina censal, amb un recàrrec sobre la imposició directa basat en els beneficis, que promogui la creació de teixit empresarial i activitat econòmica local.

Finalment, ha demanat incloure en la compareixença la necessitat d’una millor harmonització fiscal del comerç electrònic. Clavel ha defensat una fiscalitat europea comuna per posar fi a les pràctiques d’elusió fiscal de grans plataformes internacionals. Ha remarcat que tots els canals de venda han de competir en igualtat de condicions fiscals i amb els mateixos estàndards de protecció per al consumidor.

No et perdis la seva intervenció i  la ponència sencera aquí: visualització de vídeo