A continuació, s’analitza la sentència de la Sala social del Tribunal Suprem núm. 1302/2024, de data 21 de novembre de 2024, en la qual, conclou que les empreses estan obligades a disposar (i facilitar als sindicats) un registre amb els valors mitjans desagregats per sexe, sense que sigui obligat incloure dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora.

Sentencia Sala social del Tribunal Suprem núm. 1302/2024 de 21 de novembre de 2024

La Sala del Social del Tribunal Suprem estableix que el registre salarial que les empreses estan obligades a portar, ha d’incorporar els valors mitjans desagregats per sexe, sense que sigui obligat incloure dades que permetin identificar la retribució individual.
En el supòsit examinat, l’empresa va aconseguir un acord amb els sindicats UGT i CCOO sobre el contingut i abast del Registre Retributiu de Gènere, en el qual s’incloïa que:

“No incluirá medias, medianas ni diferenciales porcentuales cuando en puestos de igual valor haya una sola persona en alguno o ambos sexos, cuando haya una persona en cada sexo, o sólo dos personas en un mismo sexo.”

En la proposta confeccionada per part de l’empresa es fa referència a la guia de «Protecció de dades i relacions laborals» de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, en les pàgines de les quals 37 i 38 es fa referència a les recomanacions emeses per la citada Agència en matèria de registre de salaris, en compliment de les previsions del RD 902/2020.

Davant això, diversos sindicats van interposar demandes de conflicte col·lectiu sol·licitant que l’empresa els facilités la totalitat de les dades retributives, fins i tot dels grups professionals o llocs de treball en què només hi ha una persona destinada.

L’Audiència Nacional havia estimat la demanda, però la Sala Quarta anul·la aquesta decisió al·legant que l’Estatut dels Treballadors obliga a incloure en el registre retributiu els valors mitjans, no els individuals, de la retribució desagregats per sexe.

La sentència analitza el marc normatiu conformat per l’article 28.2 i 28.3 de l’Estatut dels Treballadors, el Reial decret 902/2020, la Directiva (UE) 2023/970, el Reglament general de protecció de dades i la Llei orgànica 3/2018.

El Tribunal Suprem entén que, cap norma de rang legal obliga a incloure en el registre salarial dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’una persona treballadora, dada que ha de ser tractat amb summa cautela.

En resum, l’Alt Tribunal entén que la legislació estableix que el registre salarial ha d’enfocar-se en valors mitjans i desglossats per sexe per a promoure la igualtat, limitant el tractament de dades personals a l’estrictament necessari per a aquest fi.

S’adjunta la sentència referida, obtinguda conforme a la llicència del Centre de Documentació Judicial (CENDOJ).

Assessorament en Igualtat | Laia Sabater i Pere Ejarque | igualtat@cecot.org

Font: Foment del Treball Nacional