Editorial

Junts, prenem millors decisions

Junts, prenem millors decisions

Logotips de les 15 organitzacions empresarials signants del Manifest
Al món empresarial sobta la visió d'alguns dirigents polítics entre el fet social i el fet empresarial. Una visió que vol fer creure que tot el que sigui públic és benvingut i tot allò que sona a empresarial cal posar-ho sota sospita.

21/12/16


Al món empresarial han sobtat les darreres decisions de l’actual Ajuntament respecte a una gran empresa local, Mina Pública d’Aigües de Terrassa, i més quan aquestes decisions venen acompanyades d’un discurs que sembla que vulgui contraposar una visió, obsoleta i superada als països capdavanters, entre el fet social i el fet empresarial. Una visió que vol fer creure que tot el que sigui públic és benvingut i tot allò que sona a empresarial cal posar-ho sota sospita. Podem anar fent plans d’indústria que si no venen acompanyats per fets que els sostinguin i valoritzin positivament, només provocarem un clima de manca de confiança per als inversors i una desafecció d’aquells empresaris que se senten més compromesos amb la ciutat.  En aquest escenari, cal que l’Alcalde de la ciutat sigui especialment sensible i curós per esvair incerteses a tots els qui, des de l’empresa, volem apostar per Terrassa com a ciutat i com a centre industrial de referència, que sempre ha estat.
 
El debat sobre l’aigua a Terrassa ha generat dues qüestions: la primera, és que no sabem què pensa l’actual govern sobre l’activitat empresarial. El que porta a sospitar que les actuacions que està prenent s’excedeixen d’aquell tema i tinguin profunda repercussió més enllà del propi servei de l’aigua. La segona és el dubte de que aquest debat pugui amagar una manca d’estratègia sobre la ciutat, que impliqui falta de perspectiva per resoldre un dels més greus problemes que arrossega, l’atur. 
 
Retornant al subministrament d’aigua, l’Ajuntament hauria de preocupar-se, per sobre de tot, de garantir pels propers anys un servei, que fins ara els ciutadans i les empreses percebem com de qualitat, i com mantenir els preus actuals. Tanmateix, li costarà de poder-ho assegurar en termes pràctics. Caldria fer menys exercicis d’ideologia i fer més números en aquest tema. La responsabilitat del consistori i dels seus càrrecs polítics i tècnics és directe.
La Mina guanya amb el negoci estricte de l’aigua a Terrassa uns 500.000 euros a l’any, abans d’impostos. La resta de beneficis de la societat provenen de l’explotació del servei d’aigua a d’altres municipis i de la valorització del seu patrimoni més que centenari.  Amb la municipalització, només el sobre-cost que suposaria l’equiparació de les condicions professionals dels treballadors de Mina a les condicions generals dels treballadors de l’Ajuntament i el sobre-cost de compra d’aigua que suposaria no poder usar infraestructures i pous no revertibles perquè són patrimoni de Mina o revertibles a titularitat pública no municipal, pujaria més que els 500.000 euros que Mina obté per gestió del subministrament de Terrassa. A més, l’Ajuntament no ha valorat que impedir a Mina pujar tarifes els darrers anys, els posaria encara molta més pressió per poder donar el servei de manera municipalitzada. No podrien aguantar el preu, i difícilment seguirien “el tren” de la millora contínua de la gestió, la qualitat, la tecnologia i la innovació. De fet, Isaac Albert, regidor d’ERC i partidari de la municipalització, ja anunciava que l’aigua municipalitzada seria probablement més cara, tot i que per a ell aquest era un detall menor davant els grans beneficis d’una aigua gestionada directament per l’Ajuntament. En aquest supòsit, es pot afirmar que pagarem l’aigua més cara per motius estrictament ideològics i estem segurs que pagarem l’aigua més cara especialment les empreses, la qual cosa no ajuda precisament a fer de Terrassa ni una ciutat més competitiva, ni més industrial, ni més igualitària. I a això podríem afegir, per percepcions evidents, que una situació d’empresa municipalitzada no faci que el nombre de ciutadans que decideixen no pagar l’aigua creixi exponencialment, segurs de que ningú els tallarà el servei. En tot cas, si l’aigua municipalitzada ha de ser més cara com totes les previsions apunten i com reconeixen els propis defensors de la mateixa, els promotors es trobaran amb un positiu entrebanc i prevenció legal; la Llei d’Estabilitat Pressupostària no permet que la gestió pública directa sigui més cara que la gestió privada. Veurem com els partidaris municipalitzadors de l’Ajuntament convencen els ciutadans i superen la legislació d’aquesta lògica salvaguarda. Esperem que plantegin una comptabilitat analítica sobre el servei de l’aigua que permeti la màxima transparència en aquest punt. Seria molt irresponsable i greu que, per prejudicis ideològics, es pretengués forçar a tots els terrassencs a pagar l’aigua més cara. Per “només” aconseguir apartar a Mina i no aportar cap altra valor a canvi. O encara seria més greu que ens apugessin impostos per no aflorar el sobre-cost que la municipalització del servei d’aigua comportarà. 
 
L’afluència ciutadana als debats del procés participatiu de l’aigua està demostrant que és un tema que interessa molt més als polítics que a ningú més i pot semblar que ha estat una cortina de fum municipal. Els actes d’aquest procés participatiu són poc concorreguts i tenen poc a veure amb la consulta que l’alcalde va anunciar sobre aquest tema. Dóna tota la impressió que es van prenent primer les decisions al Ple de l’Ajuntament i després es fa una ficció de procés participatiu per justificar el que ja s’ha decidit.
 
Més enllà de que la Mina d’Aigües de Terrassa hagi llegit malament el nou mapa polític local i que hagi engegat recursos i debats que no l’han beneficiada en apropar-se a aquest procés, és una llàstima veure com s’ha tractat per part de l’Ajuntament a una empresa composada majoritàriament per molts accionistes terrassencs, uns 500 socis, i que està tan vinculada a la història local des de fa cent setanta cinc anys. Mina pot no haver encertat, però no es mereix cap mal tracte per part de l’Ajuntament. Quan els empresaris veiem com s’ha bandejat una empresa local, com la Mina, malgrat els seus errors no podem més que inquietar-nos respecte de com aquest Ajuntament afronta la col·laboració públic-privada i com de receptiu està a les iniciatives empresarials. 
 
JUNTS, PRENEM MILLORS DECISIONS
 
Si Terrassa vol ser una ciutat atractiva pel creixement empresarial i econòmic, amb la conseqüent creació d’ocupació i riquesa, s’ha de presentar moderna, ambiciosa, eficient i transparent. Amb discurs homologable internacionalment. Per generar confiança a empresaris i emprenedors que han d’invertir. S’ha de construir un clima positiu per a l’empresa i a l’emprenedoria. Justament en la línia contrària del que estem percebent.
 
A Terrassa el que li ha anat bé és la col·laboració públic–privat i el que l’afeblirà serà consolidar un lògica de recels i entrebancs davant el fet empresarial. Els empresaris estem preocupats, perquè sentim el compromís de continuar apostant per Terrassa, però ens agradaria que les actuals conductes al voltant del tema de l’aigua es reconduïssin per definir i liderar un futur estratègic de ciutat on es creï ocupació gràcies a un clima que hagi afavorit la inversió i el compromís empresarial. Si ens asseiem al voltant d’una taula anomenada “Terrassa” i “enraonem”, ens entendrem i prendrem millors decisions. En una dinàmica que històricament ens ha distingit i ens ha fet progressar molt més. Som, encara, el referent en generar aquesta energia basada en el diàleg. Mantenim-ho, té altíssim valor.  
 
Apostem per tornar a generar confiança i per  una ciutat on, conseqüència del diàleg, l’Ajuntament transmeti tranquil·litat als empresaris i als emprenedors. Volem que Terrassa sigui gestionada per principis d’eficiència i transparència econòmica, qualitats consistents i coherents amb ser una ciutat afable per als que volen engegar projectes, de tots tipus, seriosos i generadors d’ocupació de qualitat. Aquest és l’únic camí per assolir un projecte compartit de ciutat més equilibrada que projecti seguretat per encarar el futur.
 
 
PROMOTORS D'AQUEST POSICIONAMENT:

·         Associació d’Empreses de Neteja i de Recollida Selectiva

·         Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya

·         Cecot

·         Gremi de la Construcció del Vallès

·         Gremi de Flequers de Terrassa i Comarca

·         Gremi de la Fusta

·         Gremi d’Instal·ladors de Terrassa i Comarca

·         Gremi de Professionals de la Imatge

·         Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de Terrassa i Comarca

·         Gremi Químic de la Cecot

·         Institut Industrial i Comercial de Terrassa

·         Unió Empresarial Metal·lúrgica

·         Unió de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Terrassa i Comarca

·         Unió de Floristes de Terrassa

·         Unió de Pintors del Vallès