Editorial

Discurs d'Antoni Abad, president de la Cecot a la 22a edició de la Nit de l'Empresari | reEvolució - Transformem Idees

Discurs d'Antoni Abad, president de la Cecot a la 22a edició de la Nit de l'Empresari | reEvolució - Transformem Idees

Logo Nit Empresari 2016
Empresaris, si no fóssim gent guanyadora avui no estaríem aquí. Guanyadors en il·lusions, en ambicions, en fer equips, en intuïció, en perseverança, en inconformisme, en esforç i sacrifici, en negociar, en valors, en viatjar.

21/10/16 Antoni Abad, president de la Cecot


Molt Honorable President de Catalunya; Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, senyora Forcadell vull manifestar-li el nostre reconeixement i respecte; Honorables Consellers i Consellera del Govern, Il·lustríssim 2n Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, Magnífics Rectors d’Universitats, autoritats, representants empresarials de Catalunya i del resto del Estado, senyores i senyors...

Empresaris, si no fóssim gent guanyadora avui no estaríem aquí. Guanyadors en il·lusions, en ambicions, en fer equips, en intuïció, en perseverança, en inconformisme, en esforç i sacrifici, en comunicar, en negociar, en valors, en viatjar. Penso que els premiats ho incorporen, destacadament. Són exemple i compendi d’aquestes qualitats. Felicitats a tots. Us heu fixat que hem començat i hem acabat els lliuraments amb empreses més que centenàries?

En la nostra visió, les empreses es governen i es dirigeixen al voltant d’una taula rodona on hi som tots els qui hi treballem, per aportar el millor de cadascú, tot dialogant, proposant, acordant i executant, en un cercle virtuós que no admet resignar-se mai, ni tant sols per l’èxit assolit.

Més enllà dels equips gestors, en aquesta taula també hi estan representats els accionistes, i entre ells l’Estat que s’emporta, sense renunciar-hi mai, un dividend molt elevat. La clau del progrés de les persones i de les empreses rau en la complicitat de tots els treballadors, els empresaris entre ells, i unes administracions alineades i receptives.

Reconèixer el lideratge civil en les societats avançades és la conseqüència de viatjar i preguntar. Exercici que fem molt sovint en el món de l’empresa. Com paradigma, a la façana del National Constitution Center de Philadèlphia es pot llegir: “We the People ...” que és com comença la Constitució dels USA.  Quan tornem, per què el que trobem és tan divergent dels països més avançats? Senzillament perquè ho permetem. We are the People!

Introspectivament, si sabem el què col·lectivament convé per tenir una societat diferent i millor, el nostre compromís de diàleg i d’acció fora de les nostres empreses ha de ser fort i exigent. Impliquem-nos per canviar-ho!

El que ens passa és el reflex del que hem fet o hem deixat de fer entre tots. Per tant, junts podem fer els canvis necessaris per fer la reEvolució que necessitem.

Com actors del sistema d’agents socials, seguim dient que hem d’unir forces empresarials per un major compromís i atenció al bé comú. Som conscients que no podem continuar més en aquesta línia. Quant abans reEvolucionem, abans trobarem camins de canvi i nous objectius. A Cecot aspirem a ser un bon instrument per assolir-ho. Hem de crear espais de confiança i de diàleg.

Tenim pendent actualitzar la defensa d’una societat amb benestar, equitativa, meritocràtica, sostenible, generadora de confiança, on les persones aspirin i puguin ser cultes i, per tant, més lliures. Prenent la iniciativa i entenent el “risc de viure” com una oportunitat. Ocupar-se de les persones és la principal prioritat per tenir una societat digna, que, paradoxalment, construïm les pròpies persones.

Les millors pràctiques organitzatives dels països capdavanters ens mostren que necessitem menys Estat i més societat. Ens cal potenciar el compromís i les estructures de la societat i adaptar les facultats delegades en l’Estat. Ens convé competència i la realitat mostra que les administracions de l’Estat actuen com a monopoli. Hem de fixar el principi de subsidiarietat, és a dir, la consideració que cada part ha de fer la seva feina, la que sap fer i li pertoca. L’Estat no està per sobre nostre sinó que incentiva que la societat es valgui i actuï responsablement i per ella mateixa.

Benvolguts empresaris, penso que des de l’empresa, que des del realisme de fer empresa, prendrem la iniciativa. I passarem a l’acció. Dialogar, negociar, pactar i aplicar. Allò que fem cada dia.

I com que haurem de desplegar grans dosis de persuasió, seducció i pedagogia sortirem convençuts del valor col·lectiu de saber dir no o prou, quan no convé o no pot ser.

reEvolucionem i transformem idees, i preguntem-nos: quan paguem els impostos personals i empresarials, tenim sentiment de que contribuïm o de que tributem?

L’empresa és la cèl·lula mare de l’economia, generadora d’ocupació, de progrés, d’innovació i de la gran majoria dels impostos i cotitzacions socials, que a més gestiona. Convençuts, volem donar el pas de “tributaris” a contribuïdors.

Volem persuadir que la normalitat ens situa en una dinàmica de mirada mútua, confiada, que defineix un model de societat i de país a l’acceptar que tots contribuïm. Sense exclusió d’àmbits i conjuntament amb els nostres equips, tenim coneixements per creure que, per exemple, els pressupostos públics, la política industrial o el model educatiu, al acordar-los serien millors. Ens estimem el país i la seva gent. Som així. Volem exercir. Aquest és el repte que Cecot transmet: reEvolucionar per prendre millors decisions.

Mirem-ho des de tres àmbits: el de la formació, el de la fiscalitat i el del mecenatge.

1.- Formació. Deixem-ho clar. En el procés de generació de talent si algú creu que l’educació és cara, que provi amb la ignorància. El que fa diferent les organitzacions, les empreses i els països són la seva gent.

En l’índex 2015 de Capital Humà (WEF), Espanya passa de la posició 29 a la 41 i es situa penúltima entre els membres de la UE. La taxa de desocupació, especialment la juvenil, i el fet que quasi el 50% de la població activa es pugui considerar com no qualificada, evidencien les carències del model de la formació professionalitzadora durant la vida laboral. El centre d’una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb els llocs de treball a través de fórmules que generalitzin l’aprenentatge dual i l’acreditació de la competència a través de l’experiència laboral. El procés, en aquest nou sistema que estem proposant, pivota sobre les empreses, sota el concepte “d’aprendre fent”.

Des de l’acord dels representants empresarials i sindicals, la governança del nou sistema de la FP Dual i Contínua passaria a l’empresa. Deixeu-nos fer la reforma integral del sistema i ens comprometem a que l’atur juvenil es reduirà a la meitat. A l’hora que augmentarà la competitivitat de les empreses. Tot passa per reEvolucionar el sistema.

2.- Fiscalitat.Si dirigim la mirada cap a l’univers de les empreses, és fàcilment constatable que no totes són iguals. La immensa majoria, també les que avui estan representades, paguen l’impost de societats a tipus del 25 i 28%, sense diferenciar el benefici que es reinverteix del que es distribueix com a dividend. És a dir, que aquest és el nivell impositiu general per als productes i serveis que oferim, quan deixen marge. Però hi ha un altre grup d’empreses que els seus tipus efectius estan per sota del 10% o, fins i tot, per sota de l’1% dins la UE.

Per tant, hi ha unes diferències que es perceben com a greuges. Tot i ser desitjable la competència fiscal, aquesta no ha de generar avantatges exclusius, un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència. És injust, genera insolidaritat per falta de contribució i provoca que la mitjana i petita empresa pagui la insuficiència contributiva de les empreses amb privilegis. En qualsevol cas i mentre no arribi l’equitat, proposem tenir informació de “traçabilitat fiscal”. Per conscienciar, fins i tot, a l’hora de consumir.

A més, vull recordar que segons estimacions oficials hi ha un 25% més de PIB espanyol que és economia no declarada. Abans d’apujar impostos, per justícia i equitat, hi ha cap pacte en marxa per reconduir, convencent, d’aquesta barbaritat? Simplificació normativa, retiment de comptes i conducta ètica de les parts, és la manera moderna d’abordar-ho. reEvolucionem?

Parlant de consciència fiscal, som coneixedors de l’esforç de contribució que fem cadascun de nosaltres com a perceptors de salari?

Comparant el cost total que genera un salari en una empresa amb el sou net que pot disposar el treballador, aquest import és inferior al 50% del cost salarial total. Aquesta constatació comença des de salaris ben modestos. Cal que tothom ho tingui present.

Connectada amb aquesta informació tenim el concepte “públic”. Una paraula sobreexplotada, alguns interessadament l’assimilen a administracions públiques; altres hi afegeixen la connotació de gratuïtat. Jo, públic, ho entenc com col·lectiu. Divers, inclusiu, competitiu i progressista si s’administra amb fonaments d’eficiència.

Aquesta controvèrsia sobre l’àmbit “públic” només la tenim aquí. Al centre i nord d’Europa ni es planteja. Per ser pràctics, expliquem-nos que apostar per la col·laboració i cooperació públic-privada és un vector de confiança i de bona pràctica.

3.-Com ho hauria de ser el mecenatge. La responsabilitat social, empresarial i ciutadana, té molt a veure amb la capacitat individual d’identificar l’interès general i actuar per millorar la societat en el seu conjunt. Qui creu en el poder de la ciutadania, l’apodera i la responsabilitza en la filantropia i el mecenatge perquè desplegui tot el seu potencial. Pel propi interès del conjunt de la societat no convé mantenir el monopoli del bé comú en l’Estat. Per entendre la seva gravetat, cal tenir en compte que actualment l’Estat defineix què és o quines activitats són d’interès públic a través del sistema de deduccions en l’IRPF i en l’Impost de Societats.

En els pressupostos de l’Estat 2013 només l’1% del total de les deduccions procedien de les donacions de particulars a entitats reconegudes d’interès públic i el 99% restant les pre-figuraven les administracions de l’Estat.

Volem estimular ciutadans més responsables, creatius i solidaris. El marc normatiu i fiscal actual no ho permet i desdibuixa l’efecte multiplicador que el mecenatge genera.

Em plau compartir amb tots vosaltres que, conjuntament i amb el lideratge de la Fundació Catalunya Cultura, estem estudiant dotar-nos d’un marc aplicable a tots tipus d’àmbits (cultura, recerca, esport o atenció a les persones). Una mostra més del necessari pas endavant que com a empresaris i com a societat hem de seguir desplegant.

President, en els propers pressupostos, per una Catalunya moderna, voldríem veure-ho recollit.

Els indicadors 2015 que el Banc Mundial estima per comparar el nivell i l’evolució de la qualitat de l’Estat de Dret i de la qualitat de les regulacions d’un conjunt de nacions europees, mostren que España, lluny de convergir amb els països de millor qualitat, està divergint; és la conseqüència de com s’exerceix el poder.

Políticament, quan la llei és l’excusa per no dialogar, vol dir que no es respecten ni les bases de la democràcia, ni als ciutadans. Als empresaris la democràcia o la participació no ens provoquen inquietud. Perquè volem estar-hi. Això és el diàleg.

Permeteu-me afegir: la llibertat és aquella capacitat que augmenta la utilitat de totes les altres capacitats.

El que tenim i el que veiem no ens agrada, ni té futur. Bé, potser sí, un futur negre. Depèn de nosaltres, de tots nosaltres, donar-li color al futur.

Us convoco a tots ala revolució de la matèria gris. Per afrontar amb probabilitats d’èxit la reEvolució digital, industrial, energètica, tecnològica, humana, social, ètica, democràtica i política.

La intel·ligència es defineix com la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a l’acció.

I reEvolucionar és essencialment inconformisme intel·ligent. Perquè incorpora talent, risc, bondat i humor.

Aquesta és la nostra proposta, la proposta dels empresaris, el compromís de la Cecot: reEvolucionar i revolucionar.

 

Bona nit.