Editorial

Mecenatge i no monopoli

Mecenatge i no monopoli

Imatge núvol de tags mecenatge
La responsabilitat social,empresarial i ciutadana, té molt a veure amb la capacitat individual d'identificar l'interès públic i actuar per millorar la societat en el seu conjunt.

23/06/16 David Garrofé, secretari general de la Cecot


I per això, cal esperar  poders públics intel·ligents, amb lideratges transformadors, capaços de reconèixer el criteri dels seus ciutadans a l’hora d’identificar aquestes necessitats, i capaços de crear el marc per canalitzar aquestes energies creadores de valor social.

Qui creu en el poder de la ciutadania, l'apodera i la responsabilitza en la filantropia i el mecenatge per a que desplegui tot el seu potencial i no voldrà mantenir el monopoli de l'interès públic, pel propi interès del conjunt de la societat. Com fer-ho? Doncs donant una entrada efectiva a l´opinió de la ciutadania en dos moments, en l´elaboració dels pressupostos de les administracions, via consulta  i participació dels agents implicats, i en segon lloc, donant veu a empreses i individus sobre el destí d'una part dels beneficis que generen quan es dediquen a entitats reconegudes per la defensa de l'interès públic.

Antigament, la sanitat, l'ensenyament, l'art i la recerca eren finançades, en gran mesura, amb donacions de persones i entitats compromeses. Amb la consolidació dels sistemes fiscals moderns, hem delegat a les administracions per a que siguin elles les que, en nom de tots, identifiquin l'interès públic i el gestionin. Cal però veure diferències substancials entre països, així trobaríem societats on l'apoderament a empreses i ciutadans ha estat molt desenvolupada, com als països anglosaxons,  França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya  front d’altres on aquesta delegació ha quedat reduïda pràcticament a res. Sense anar gaire lluny, les promeses del Ministre Montoro des del 2001 de fer una Llei capdavantera del mecenatge ha quedat en paper mullat per les baixes deduccions fiscals. Tampoc el PSOE es va atrevir a millorar els tipus. Culpa de la crisi?  Jo crec que forma part de la cultura dirigista dels governants ja que en aquests quinze anys hem tingut  situacions econòmiques de tot tipus amb marge per a corregir-ho.

Per entendre la seva gravetat ,cal tenir en compte que l'estat defineix que és d´interès públic a través del sistema de deduccions en l´IRPF, i en els PGE del 2013, només l’1% del total de les deduccions procedien de les donacions de particulars a entitats reconegudes com d'interès públic, el 99% restant de les mateixes les prefiguraven els governs. En el mateix sentit podríem parlar de les deduccions en l´Impost de Societats i del marge que deixen a les empreses per  donar suport a iniciatives culturals, socials o de recerca.

Volem estimular ciutadans més responsables, creatius i solidaris amb marcs fiscals com l'actual? Impossible. Però una vegada més, que això canviï depèn de nosaltres i de la nostra capacitat d’exigir als partits polítics un compromís ferm i consensuat en reformar-ho. Monopoli? No gràcies, els empresaris volem decidir.

Article publicat a La Vanguardia (21/06/2016)