Formació i futur

Formació i futur

Empty Crafts Classroom On Dutch High School by Ben Schonewille
Tenim una taxa d'atur entre els joves per sobre del 43%. Per si no en teníem prou i segons l'Eurostat, el 43% de la població activa espanyola té un nivell d'estudis molt allunyat de les qualificacions mínimes que requeriran els nous llocs de treball.

06/09/17 David Garrofé, secretari general de la Cecot


Diferents estudis publicats per prestigioses universitats, entre elles la d’Oxford, alerten que prop del 50% de les professions actuals hauran desaparegut, com a molt tard, en dues dècades i n’hauran aparegut moltes de noves amb gran demanda centrades en la biotecnologia, la robòtica i la gestió del coneixement, entre d’altres.

D’altra banda tenim una taxa d’atur del 18% i entre els joves, tot i que decreix, encara es situa per sobre del 43%. Per si no en teníem prou i segons l’Eurostat, el 43% de la població activa espanyola té un nivell d’estudis de, com a molt, la ESO, molt allunyada de les qualificacions mínimes que requeriran els nous llocs de treball.

Tenim doncs senyals d’alarma greus, alguns actuals i altres predictibles però que de no corregir-se ens garanteixen una pèrdua de competitivitat clara i un empobriment general de la població i del nostre estat del benestar durant dues generacions. Ho veiem i ho sabem, però no belluguem les palanques que poden corregir aquest inexorable destí. 

A Europa, països com Alemanya, Suïssa, Àustria, Dinamarca o França,  ja fa molts anys que han ajustat les seves palanques per adaptar la professionalització de la població activa a les demandes del mercat del treball.

Tots ells van entendre que sense un model sistèmic de la formació professionalitzadora durant la vida laboral dels treballadors, les polítiques descoordinades generaven ineficiències devastadores.

No tenim com a país un problema de recursos per finançar el nou model, ans al contrari, disposem de molts fons per orientació i formació, i d’infraestructures prou bones per donar respostes a les demandes del mercat però hem allunyat del centre de decisió, de la governança, als empresaris i als treballadors. Així de simple. Al centre decisori del model hi hem situat als operadors polítics i de gestió i hem expulsat als que tenen el coneixement i son usuaris de les polítiques necessàries. El món al revés. Cal doncs ressituar als protagonistes i donar-los l’apoderament per fer el disseny integral i el control del model, com passa als esmentats països capdavanters.

Què els semblaria si els recursos que les administracions públiques locals ,comarcals, provincials ,autonòmiques i estatals amb els programes propis, del SEPE, del SOC, dels centres de la FP, els plans d’oferta i de demanda del Forcem i de la formació bonificada, estiguessin  sota un mateix organisme coordinador i planificador governat pels protagonistes de l’ocupació o com diríem en clau empresarial, posant el “client” en el centre del sistema. Seria difícil pensar que els resultats finals fossin pitjors que els actuals. Avui, les persones que estan a l´atur i els treballadors/es en actiu han de fer un màster per identificar els programes disponibles i poder fer una planificació de carrera raonable.

Es pot entendre que políticament sigui molt complex plantejar un model d'integració sistèmica  però la irresponsabilitat de no intentar-ho en termes d’atur, pensions i baixos nivells salarials ho fa inexcusable.

(Article publicat a Tribuna de La Vanguardia 16/03/2017)