Amb "i" d'il·lusió!

Amb "i" d'il·lusió!

Aquesta és la primera vegada que m'adreço als lectors del Cecotnòmic i vull fer-ho amb dos missatges. El primer, d'agraïment i de reconeixement.

27/05/05 Antoni Abad, president de la Cecot


Quan els editors em varen preguntar quin havia de ser el tema central d'aquest exemplar, no ho vaig dubtar ni un moment. El tema central havia de ser l'Eusebi Cima. Vaig creure que era molt important que les pàgines centrals d'aquesta revista estiguessin dedicades al personatge i a la persona, fins i tot més enllà del projecte al qual ha dedicat una molt bona part de la seva vida en els darrers setze anys.

Dit això, m'agradaria dedicar la resta d'aquesta editorial al segon missatge que, alhora vull que sigui l'eix central de la meva Presidència. Avui dia, que tant de moda està donar significat a les inicials "i" (i d'innovació, i d'internacionalització, etc.) vull afegir una nova "i" per a la qual crec que hem de lluitar. La "i" de il·lusió.

S'apropen temps apassionants. Fa unes setmanes un dels nostres socis més dinàmics tornava de la Xina novament impressionat. Encara que hauria pogut ser així,no estava pas impressionat per la dimensió i l'abast de la capacitat industrial de darrera tecnologia que en aquell país s'ha desenvolupat. Ni pel fet que els costos laborals siguin baixos. D'això n'era conscient fa temps, ja que la seva empresa fa anys que compra una part de la seva producció en aquell país. Allò que li va impressionar van ser dues coses. L'extraordinari dinamisme i empenta de la societat xinesa i les amplíssimes oportunitats de negoci en la comercialització de productes i serveis que s'obren dia a dia. I això ens ha de fer pensar. Als anys seixanta, la indústria europea i americana mirava amb suficiència la dinàmica de la llavors incipient indústria japonesa. Dècades després hi ha alguns sectors que encara ho estan pagant. Fa uns anys crèiem que podríem superar la competència xinesa perquè suposàvem que farien servir per a competir quasi exclusivament l'eina dels costos. Però resulta que no és veritat i que la indústria xinesa està començant a competir amb tecnologia,innovació i diferenciació i, a més, ho esta fent sense deixar de competir per costos. Caltrobar les claus d'una banda, en una força laboral molt ben formada i la disponibilitatde recursos per invertir, dues coses que a occident també existeixen i, de l'altra, una clara mentalitat global, que fa que no esplantegin cap altra escala de mercat que lamundial, i un mercat laboral que encara, i per molt de temps, serà d'excés d'oferta i, per tant, de "preus" baixos. Aquestes dues darreres coses són clares febleses de la nostra indústria. Però, a més a més, hi un darrer element diferencial que és possible que sigui el cabdal per al futur. Em preocupa l'autocomplaença, la manca d'estímuls socials cap als emprenedors, l'aversió al risc que molts dels nostres joves mostren cada dia, la manca d'il·lusió per imaginar i crear, la manca de motivació per portar a la pràctica les idees. En un món en què les barreres cada vegada són més difoses la motivació i les ganes, en definitiva, la il·lusió poden marcar la diferència. No vull acabar aquestes línies sense un missatge positiu.

Sóc optimista. Crec que la nostra societat trobarà els puntals que necessita per continuar avançant cap al futur, però també crec que, entre tots, administracions, interlocutors socials i ciutadania hem de fer un esforç per generar molta més il·lusió.