L'absentisme i certs impostos

L'absentisme i certs impostos

Darrerament ho hem fet en diverses ocasions, però crec que n'hem de tornar a parlar. I tots plegats. Em refereixo a la responsabilitat social, encara que, en aquest cas, ens hi encaixaria millor el terme "irresponsabilitat".

29/12/06 Antoni Abad, president de la Cecot


Com ja hem dit moltes vegades des de la Cecot, les PIMES no podrem assolir els reptes de la responsabilitat social si no s'hi involucren tots els seus "stakeholders", és a dir, tots aquells que hi tenen interessos. I des d'aquest punt de vista, vull referir-me a la importància que tenen dos elements clau per a la competitivitat de les nostres empreses.

El primer és l'absentisme. Tant en el cas de la indústria com en el dels serveis, per a què la nostra oferta sigui realment competitiva, hem d'aconseguir compensar els alts salaris que paguem a Catalunya amb una major productivitat respecte a la dels nostres competidors amb salaris inferiors. En la pràctica, però, els empresaris catalans tenim un fort inconvenient que ens està impedint ser més competitius. Aquest problema és l'absentisme, des d'un ampli punt de vista. I aquí, la
responsabilitat o, millor dit, la irresponsabilitat és doble.

Per una banda,per part dels treballadors i dels seus representants. Estic convençut que tots, absolutament tots, som conscients i coneixedors del fet que hi ha una cultura molt "estesa" al nostre país "d'anar a buscar la baixa" en lloc "d'anar al metge per veure si estic malalt" (si em curo).També sembla que el fet de ser fumadors ens dóna el dret de deixar la feina tantes vegades com vulguem per a fer el cigarret. Un aspecte molt preocupant si tenim en compte que a partir del 2006 això ens obligarà a sortir al carrer i perdre encara més temps que ara.

Algú pot pensar que exagero, però disposem de xifres que indiquen que l'absentisme a Catalunya és, en el millor dels casos, el doble que la mitjana espanyola. L'altra irresponsabilitat en aquest tema és de l'administració pública. Sembla quasi inimaginable per a algú que a dia d'avui un metge s'atreveixi a "no donar" una baixa a un treballador que la demana, independentment del seu diagnòstic i, per altra banda, les inspeccions són gairebé inexistents, fins i tot en els casos en els què les empreses han denunciat els fets.

Per cloure el tema de l'absentisme, un darrer apunt. Sembla que hem acceptat com a fet irremeiable que, a determinades hores que anomenem "punta", centenars de milers de treballadors passin, en molts casos, un percentatge molt significatiu de la seva jornada aturats en un embós, això sí, a càrrec de l'empresa. El que l'administració pública no inverteixi en carreteres o, alternativament, en transport públic, fa que en el conjunt,la nostra sigui menys competitiva. Hi ha un segon tema que en les darreres setmanes hem tornat a posar en relleu des de Cecot. Encara que no ens agradi sentir-ho, aplicar més impostos, en aquest cas l'IAE, a les empreses més competitives és socialment irresponsable, perquè penalitza a aquells que més possibilitats tenen de donar estabilitat als llocs de treball. ¿Que els ajuntaments necessiten finançament? Doncs parlem-ne.Però el que no podem fer és perpetuar una cosa tan injusta com l'IAE perquè no saben d'on treure els diners.

Arriba Nadal i és un excel·lent moment per parlar de responsabilitat social. Nosaltres fa temps que ho fem. Fa unes setmanes, sense anar més lluny, la nostra guia de la RSP ha arribat a una subcomissió del Congrés dels Diputats, per a què serveixi de referència en el tema a nivell estatal. Però, com deia al principi, la responsabilitat social és cosa de tots i les PIMES a soles no podrem assolir-ne tots els reptes. Espero que aquestes línies serveixin per a la reflexió i en qualsevol cas, voldria desitjar a tothom unes "Bones festes".