Desenvolupament i sostenibilitat, perfectament compatibles

Desenvolupament i sostenibilitat, perfectament compatibles

Abans de començar l'estiu vaig sentir en una tertúlia radiofònica com un conegut analista polític es lamentava, ja que preveia que la propera campanya electoral seria molt avorrida.

27/10/06 Antoni Abad, president de la Cecot


Afirmava que, des del seu punt de vista, se centraria molt més en l'eficiència i l'eficàcia de la gestió, quan realment ho hauria de fer en les idees. Entenc perfectament la seva
perspectiva i,a més,he de confessar que tinc un gran respecte i afinitat per molts dels seus plantejaments. Ara bé,si he de ser sincer,tant de bo ens avorrim de valent durant les properes setmanes! Això sí, espero que, després dels problemes
que tots hem patit durant els últims mesos per culpa del caos a l'aeroport del Prat, els incendis de l'estiu i els aiguats de principis de setembre, el meu admirat analista -vilanoví per a la vostra informació- haurà canviat una mica la seva perspectiva i trobarà el debat sobre la gestió una mica més interessant.

Detecto al nostre entorn un gran cansament de la pobresa del debat polític i de la seva futilitat.Fa temps que s'han perdut totalment les essències d'allò que realment interessa al ciutadà i, avui en dia, la política se centra quasi exclusivament
en els interessos partidistes a curt termini, amb una malaltissa obsessió per etiquetar qualsevol iniciativa dels altres com "de dretes" o "d'esquerres" per, a continuació, desqualificar-la sense fer la més mínima anàlisi sobre la seva bondat intrínseca.Principalment,els ciutadans ens hem dotat d'unes institucions públiques perquè ens representin i gestionin "el nostre espai comú de convivència" amb la màxima eficiència i eficàcia. Eficiència pel que fa a l'administració i a la gestió dels recursos disponibles; i eficàcia pel que fa a la consecució de resultats tangibles que contribueixin al progrés de
la nostra societat.A Cecot volem "avorrir-nos" i col·locar aquests dos temes en el centre del debat polític els propers mesos.

El fet que aquest número de la revista Cecotnòmic se centri en l'R+D+I i que la Nit de l'Empresari estigui dedicada al medi ambient, em permet desenvolupar un d'aquest dos temes:el de l'eficàcia,lligant-lo a la idea del que podríem anomenar "progrés sostenible".Tot i que s'ha de fer un balanç força positiu, és cert que durant bona part del segle XX el desenvolupament tecnològic ha tingut repercussions negatives sobre el nostre entorn natural.Ara bé, el desenvolupament del coneixement dels darrers anys,i el que s'està veient pel futur,està incorporant perfectament el concepte de sostenibilitat. Aquest fet referma la meva opinió: el camí per a ser eficaç, per a seguir progressant de forma sostenible, passa per aprofundir en el desenvolupament i no, com alguns defensen, en aturar-lo per a tornar a models socials
del segle XIX. I ja fem tard. Fa alguns anys que Catalunya està progressant més lentament que altres regions d'Europa. El últims estudis publicats ens diuen que el model de creixement de l'economia catalana està començant a canviar en la direcció adequada. El principal agent del canvi cap a un model de més valor afegit és la innovació i per innovar cal, entre
d'altres coses, disposar d'unes infraestructures de primer nivell que facin atractiu el nostre país.Tinc clar que endarrerir el desenvolupament d'aquestes infraestructures és una posició política reaccionària que està provocant dèficits de progrés en la nostra societat, fent, a més, inviable disposar de recursos suficients per a mantenir i millorar el nostre entorn natural. L'estat actual del coneixement permet que desenvolupament i sostenibilitat siguin conceptes totalment compatibles. I encara aniré més enllà,crec que des d'un punt de vista econòmic els dos conceptes són simbiòtics, és a dir, es necessiten l'un a l'altre per a poder subsistir.