Legislador, faci-s'ho mirar

Legislador, faci-s'ho mirar

Laboral

Àngel Buxó, assessor de Recursos Humans de la Cecot

"A Catalunya han hagut d'ampliar els terminis d'execució d'aquestes accions fins al 30 de juny"

12/04/16 · Àngel Buxó, assessor de Recursos Humans de la Cecot


En aquests últims anys, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) veu amb gran preocupació l'alt índex de desocupació que aquesta última crisi ha provocat, però molt especialment en l'anomenada desocupació juvenil. És per això que el Fons Social Europeu ha destinat ajudes econòmiques molt importants a reduir l'alt índex, en tota la Comunitat Europea que, segons els experts, representa una xifra propera al 50% de l'atur registrat.
 
Entre les iniciatives que s'han pres cal destacar el Pla de Garantia Juvenil (PGJ) que, si ens remetem a les xifres oficials, tot sembla indicar que el Pla està tenint un resultat positiu. Però jo tinc els meus dubtes sobre aquest tema. És per això que us convido que proposeu a un/a jove que es trobi en situació de desocupació que intenti inscriure's en l'esmentat Pla.
 
Si durant els 30 dies anteriors a inscriure’s el jove ha treballat un sol dia, no podrà accedir al PGJ. I si mentre està en situació de desocupació, ha realitzat algun curs de formació de 40 hores mensuals en els 90 dies anteriors a la inscripció, tampoc podrà accedir al PGJ. És a dir, que com a un menor de 30 anys se li ocorri no estar al carrer o en el sofà, i intenti fer alguna feineta o formar-se, no podrà accedir a aquestes iniciatives.
 
L'any 2015 ja es van promoure algunes accions formatives per a aquests col·lectius, moltes d'aquestes accions han hagut de retornar-se a l'Administració per falta de joves que la mateixa Administració havia de registrar, i els filtres que van posar han demorat la seva inscripció. Prova d'això és que el cas concret de Catalunya han hagut d'ampliar els terminis d'execució d'aquestes accions fins al 30 de juny de 2016.
 
Volem facilitar l'ocupació juvenil i qui ha de legislar a aquest efecte ha complicat encara més la situació, permeteu-me que exposi un cas:
Una empresa desitja contractar un o una jove que estigui estudiant una carrera universitària d'Enginyeria Tècnica, per treballar en un departament d'enginyeria com a aprenent/a, i al seu torn al jove li interessa treballar per així pagar els seus estudis.
 
Històricament han existit els contractes de formació i de pràctiques dirigits a aquests col·lectius de joves, sense o amb estudis. Doncs bé, en l'actualitat no se li pot realitzar un contracte en pràctiques, ja que no ha finalitzat els seus estudis, però curiosament tampoc se li pot realitzar el contracte de formació, ja que l'actual normativa solament ho destina a aquells que o bé no tenen l'ESO o estan encara cursant la FP, o realitzin un certificat de professionalitat. És a dir, que per ser contractat en formació hauria, a part de cursar els estudis d'Enginyeria Tècnica, cursar un curs tipus Certificat de Professionalitat amb continguts formatius que segurament ja està cursant a la Universitat. Això no seria necessari si en comptes de voler ser universitari fes FP.
 
Conclusió, l'empresa té més interès a contractar a un jove que acaba de finalitzar els seus estudis universitaris mitjançant el contracte en pràctiques i amb un salari del 60 o 75% i amb bonificacions a la Seguretat Social. En canvi, al jove que no ha finalitzat la carrera universitària l’empresa només li pot fer un contracte ordinari, sense cap incentiu per a l'ocupador. Si realment desitgem facilitar que els menors de 30 anys puguin accedir al mercat laboral, és molt important que l'Administració faciliti els mecanismes per a la seva inserció.
 
Un altre dels problemes que estan sorgint aquests dies en els contractes dirigits a menors de 30 anys que no tenen estudis, és a dir, en el contracte de formació, és que al marge de desenvolupar el seu treball en l'empresa que el contracta, el jove ha de compaginar la feina amb estudis. Si no té l'ensenyament obligatori, ha de cursar-lo, i si el té, una de les opcions és realitzar una formació amb la finalitat d'obtenir un certificat de professionalitat.
 
Fins a l'any passat aquesta formació podia realitzar-se a distància, però a partir d'aquest any, tot i poder-se cursar en modalitat online, part del certificat ha de fer-se mitjançant formació presencial. De vegades, un creu que el legislador quan legisla ha de pensar que tots els joves viuen i treballen en una gran capital on hi ha multitud de centres formatius autoritzats per impartir tot tipus de certificats a qualsevol hora del dia. Gens més lluny de la realitat. Lògicament no tenim encara dades sobre aquest tema, però m'atreveixo a vaticinar que aquesta modalitat contractual patirà una reducció considerable en els anys vinents.
 
Compaginar la feina amb els estudis és fonamental en aquestes edats, sempre ha funcionat aquest mecanisme, moltíssims professionals podrien donar la seva opinió positiva a aquesta pràctica. Així queesperem que el legislador s’ho faci mirar.
 
Font: viaempresa.com