Cooperar, una estratègia per competir

Cooperar, una estratègia per competir

Competitivitat

Fotografia de Marcel Prunera

Molts dels reptes que les empreses afronten actualment tenen a veure amb el repte del dimensionament.

08/11/13 · Marcel Prunera, consultor del projecte estratègia-CO


La grandària de les empreses catalanes hipoteca la seva capacitat de créixer, especialment en termes relatius, és a dir, si comparem les empreses catalanes amb les equivalents de la mateixa dimensió o estadi de desenvolupament als països del nostre entorn. Els reptes tecnològics, d’innovació, d’internacionalització o d’accés al finançament, exigeixen de les empreses una capacitat d’enfortir les seves estructures que , a la vegada, cada dia són de més difícil accés. Es més, fins i tot es podria dir que en dimensionament altre factors i la tradició empenyen a les empreses a grandàries més reduïdes. Una opció estratègica per assolir els recursos necessaris i per tant la dimensió que permet accedir a nous nivells competitius, és la cooperació:

  • Moltes empreses tenen estructures molt petites, a vegades són microempreses o activitats autònomes, però accedeixen a recursos i potencial superior a partir d’esquemes de col·laboració amb altres empreses com elles. L’empresa en xarxa és una realitat gràcies a la cooperació. I és a partir de l’emergència de noves fórmules col·laboratives que es desenvolupen els espais de coworking, les xarxes professionals, les cooperatives de serveis, etc. El mercat sovint ofereix oportunitats i contractes no regulars, ocasions interessants que s’han d’aprofitar però que no justifiquen estructures permanents, aliances puntuals, consorcis, esquemes de cooperació permeten a les empreses sobreviure en els entorns plens d’oportunitats i a l’hora incerteses d’un món com l’actual.
  • En un entorn de recursos financers escassos, la cooperació presenta una via alternativa per finançar projectes de creixement – compartir estructures comercials, coinvertir, finançar conjuntament formació, compartir capacitats productives, etc-.
  • Una manera de sortir a nous mercats i internacionalitzar-se pot ser cooperar amb empreses que ja tenen estructura comercial a l’exterior i volen treure’n més rendiment.
  • Per innovar i desenvolupar nous productes, alternativament a assumir un risc individualment i destinar-hi recursos unilateralment, es pot cooperar. Sovint no és només una opció alternativa, si no la millor forma d’accedir a una millor innovació, tant per competència tecnològica del partner, com per accedir a recursos de finançament públic que reclamen consorcis cooperatius – és a així a nivell català, estatal i europeu-, com per sistema, xarxes com Innocentive són mecanismes d’innovació basats en la cooperació global de milers de científics i tecnòlegs en xarxa.

Moltes empreses, cada dia més, fan de la cooperació un dels eixos definitoris de la seva estratègia de creixement i desenvolupament de nous projectes. Cooperar permet solucions òptimes als entorns típics del moment actual. En un món cada cop més en xarxa i a la xarxa, on els esquemes d’innovació són cada vegada més oberts, i els models de negoci es subverteixen i canvien constantment, cooperar esdevé una opció central i no un recurs de darrera hora.