Errors en l'estratègia de cooperació

Errors en l'estratègia de cooperació

Competitivitat

Fotografia de Jordi Martí, director d'Altrium Strategic Collaboration

Plantejar-se els errors en cooperació és fàcil, la majoria d'empresaris o professionals vinculats a les col·laboracions amb empreses o professionals els hem viscut, ja sigui per què els hem comés nosaltres mateixos o bé perquè els hem patit.

01/08/13 · Jordi Martí, col·laborador en l'estrategia-CO i director d'Altrium Strategic Collaboration


En el segon cas tothom els identifica, en el cas propi menys gent els acostuma a identificar, reconèixer o potser corregir. Quan t’adones que els altres els cometen, abans de recriminar-los o culpabilitzar-los és útil revisar i identificar com un mateix ha contribuït a que s’arribés a la situació actual, què és el que un ha fet i encara millor el que un no ha fet i que hauria d’haver fet.  Aleshores un arriba a descobrir la pròpia responsabilitat en la situació actual, que sovint és major del que un es pensa. Els altres ho veuran, però nosaltres potser no.

La cooperació pot tenir un impacte molt gran en els moments econòmics actuals perquè pot aportar, amb baix cost, avantatges significatives en àmbits clau com són la competitivitat i diferenciació, l’accés a nous mercats o perfils de clients, la generació de contactes comercials, internacionalitzar-se o incorporar tecnologies o serveis innovadors. I potser el més important en els moments actuals per a moltes pimes, garantir  la supervivència i guanyar dimensió per així tenir viabilitat, ja que aquest factor incideix directament en la productivitat i capacitat de diferenciació competitiva, obrint també potser la porta a nous inversors privats.

En la gestió de la cooperació hi ha múltiples errors com són no seleccionar partners estratègics, no tenir uns objectius clars compartits, no haver consensuat normes transparents, equànimes i revisables segons la situació, o no saber tractar adequadament les dificultats prenent les decisions necessàries.

Tanmateix l’error més habitual en les pimes es centra en que no hi ha estratègia (estratègia d’empresa en primer lloc i estratègia de cooperació en segon lloc), que l’àmbit o model de cooperació no és el que aporta més valor estratègic o que no s’ha escollit bé el partner/s.

El propòsit, intencionalitat i actitud dels partners és important i decisiu pel seu impacte en els resultats, per tant l’encaix per sinergies i reptes no és suficient. I aquí trobem des de qui fa intercanvi de cromos (tu tens i em dones el que vull i a l’inrevés, ens usem un a l’altre) fins als que inverteixen i cuiden la relació i el procés per madurar un acord amb una visió compartida i conjunta, que realment aporti valor i satisfacció a totes les parts (busquem el benefici de l’altre que considerem part del propi èxit, amb fites compartides), generant la confiança necessària per a sostenir i desenvolupar una relació amb solidesa, estabilitat i futur.

Possiblement el tercer gran error es no usar el suport d’experts en cooperació adequats per a nosaltres i la nostra situació (hi ha grans especialistes en una part o funció específica que no necessàriament ho són per desenvolupar un procés cooperatiu, o grans especialistes en innovació de producte que potser no consideren els factors relacionals i humans que molt sovint fan que la cooperació fracassi). En tot cas amb el seu suport serà més fàcil que trobem l’espai i el temps per valorar i desenvolupar, amb resultats i menys riscs, aquest art de la cooperació empresarial.

Des del Programa estratègia-CO promogut per la Cecot, amb el suport  d’ACC1Ó, ens esforcem en aportar sistemàtica, formació, experts i suport per a ajudar a desenvolupar la cooperació i aliances de les pimes.