Manca competitivitat

Competitivitat

Imatge maquinaria tèxtil

El panorama internacional ha reforçat la importància de que s’acompleixen les condicions que garanteixin la competitivitat de les empreses, sectors i territoris amb el propòsit d'una solidesa econòmica que asseguri la seva viabilitat.

10/07/09Com afirma l’estudi “Evolució de la competitivitat de l’economia catalana. Alguns factors causals”, que ha elaborat el Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) a instàncies de la Cecot, el  panorama internacional, cada cop més competitiu, ha reforçat la importància de que s’acompleixen “les condicions que garanteixin la competitivitat de les empreses, sectors i territoris amb el propòsit d’assegurar una solidesa econòmica que asseguri la seva viabilitat”.
És evident que per mantenir un creixement econòmic elevat, un país ha de ser competitiu en el mercat mundial, i en aquests moments nosaltres no ho som. Els empresaris sabem que els mercats exteriors poden contrarestar la feblesa del mercat interior, i això Cecot ho ve afirmant des de fa anys. De fet, les economies i empreses més ben posicionades per fer front a la crisi econòmica actual són les que prèviament havien introduït les millores necessàries per incrementar la seva competitivitat en l’entorn mundial.
Què és la competitivitat? Aquest estudi defineix que una empresa “és competitiva quan ofereix al mercat productes o serveis que resulten atractius per als compradors, que tenen diverses opcions entre les quals escollir, fins al punt que paguen per aquells un preu que compensa el cost de produir-los”. Això és, tenir la possibilitat de venda a un preu i qualitat incorporada que compensa el cost de producció.
Malauradament, l’economia catalana ha experimentat un deteriorament de la seva competitivitat exterior a partir de finals dels anys noranta, coincidint amb la intensificació de la globalització de les relacions econòmiques. D’altra banda, resulta evident que “el procés de deteriorament al·ludit s’explica per l’evolució de la competitivitat exterior de determinats sectors”, segons diu l’estudi. Cal reconèixer que aquest deteriorament és degut a febleses estructurals que, a més, expliquen la magnitud de la crisi entre nosaltres. 
Resumint, l’estudi ens confirma alguna cosa que ja intuíem: la situació requereix que les administracions apliquin noves mesures o que reforcin les existents en àmbits com la innovació tecnològica, la innovació no tecnològica, l’educació i la formació, el funcionament del mercat laboral i la modernització i eficiència de la funció pública.
En tots aquests àmbits, l’adopció de mesures urgents per frenar els efectes de la recessió s’han de complementar amb reformes més profundes, que contribueixin a l’increment progressiu de la competitivitat de l’economia catalana. Sense aquestes mesures, la sortida de la crisi pot ser molt més lenta i, una vegada hagi passat, ens pot fer molt més difícil l’aprofitament d’una hipotètica nova “onada” de creixement. Aquestes reformes han de tenir caràcter estructural, afectant tant a la composició sectorial de l’economia com en la forma d’operar dins dels sectors i les empreses. La recuperació de la competitivitat exterior de l’economia catalana haurà de venir de produir el mateix, de forma més eficient, i de produir de forma eficient i amb més valor afegit nous productes i serveis. Cal que llegim amb atenció aquest estudi, ens hi va la supervivència a tots plegats.